Resultats de la cerca

La seva família emigrà als EUA poc després de néixer ell Fou el primer a recórrer, el 1922, els 100 m en menys d’un minut 58'6, i el 1923 els 400 m en menys de cinc minuts 4'57'0 El 1924 establí un nou rècord de 100 m 57'4 que restà imbatut durant deu anys Obtingué medalla d’or a París 1922 en 100 m lliures, 400 m i 4×200 m lliures, i a Amsterdam 1928 en 100 m lliures i 4×200 m lliures Immortalitzà, des del 1930, la figura de Tarzan en nombrosos films i esdevingué en aquest temps una de les màximes figures de Hollywood

Nedà en proves de velocitat i com a jugador de waterpolo ocupava la posició de boia Amb el Club Natació Terrassa fou subcampió de la Lliga espanyola 1967, competició en què assolí el títol de màxim golejador Aquest mateix any integrà la preselecció estatal per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, però una lesió a l’espatlla l’apartà de l’equip

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976

L’any 1968 establí nous rècords mundials en les modalitats de 100 i 200 metres papallona i en 400 metres lliures A les Olimpíades de Mèxic, per causa d’una malaltia, només aconseguí una medalla d’or en relleus però, en les de Munic 1972, amb la consecució de set medalles d’or 100 i 200 metres lliures, 100 i 200 metres papallona, 4 X 100 i 4 X 200 metres llisos i 4 X 100 metres estil i d’altres rècords mundials, es convertí en la màxima figura de la natació olímpica

Especialista en braça, fou doble campió de Catalunya i d’Espanya, amb setze anys, i aconseguí el rècord estatal de 100 m braça Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 en 100 i 200 m braça, i en el relleu de 4 × 100 m estils, en el qual assolí la vuitena posició El 1969 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Natació El 2010 la federació catalana també el guardonà Al costat de Santiago Esteva i Mari Pau Corominas, entre d’altres, fou un dels grans protagonistes de l’època daurada del CN Sabadell i de la natació catalana, al final de la dècada dels seixanta i…

Format al Club Natació Montjuïc, com a membre d’aquest club es proclamà vuit vegades campió estatal individual i onze en relleus en la modalitat d’esquena 1963-67 Baté deu vegades el rècord d’Espanya de 200 m esquena, sis cops en una piscina de 50 m Fou subcampió d’Europa 1966 d’aquesta prova, medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1967 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 El 2019 fou segon en la categoria de més de 70 anys de la Copa Nadal, celebrada al port de Barcelona Una vegada retirat, continuà nedant i jugant a waterpolo en categoria màster, i des del 2009 fou vocal…

S’inicià com a nedador al CN Barcelona i després passà a jugar a waterpolo 1962-72 Jugà més de 100 partits com a porter de la selecció espanyola i fou olímpic a Mèxic 1968 i Munic 1972 Fou president de la Federació Catalana de Natació 1995-2008, creà la Diada de la Natació Catalana i fou impulsor del waterpolo femení tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Natació durant dotze anys És membre del comitè tècnic de la Lliga Europea de Natació i de la Federació Internacional de Natació des de l’any 2000 Fou mereixedor del premi…

Competí amb el CN Barcelona Abans de dedicar-se íntegrament a la natació fou nou vegades internacional en waterpolo Fou deu vegades campió absolut de Catalunya en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1968, 1972 i en 1 500 m 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972 En l’àmbit estatal ho fou vuit vegades en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1969, 1971, 1972 i en 1 500 m 1967, 1968, 1972 Participà en els Campionats d’Europa 1970 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Amb tot, els resultats internacionals més rellevants foren als Jocs Mediterranis 1971, on aconseguí la medalla d’or de 400 m lliure…

Especialista en proves de mitjana i llarga distància, nedà amb el Club Natació Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 400 i 1500 m lliure 1952 Competí també en waterpolo a les files de l’equip del CN Barcelona que guanyà onze Campionats d’Espanya entre el 1949 i el 1964 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona 1955 en els Jocs Mediterranis Participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i aconseguí el quart lloc al Trofeu Itàlia celebrat a Nimega, Holanda 1953 Participà en els Campionats Europeus 1954, 1958 i el torneig Sis Nacions d’Europa…

Fou membre del CN Sabadell i s’especialitzà en esquena, i també en crol en proves de fons estil lliure A Catalunya fou campiona absoluta 1966-70 en 100 i en 200 m esquena, i campiona estatal catorze vegades en el mateix període a l’estiu, dos cops en 800 m lliure, quatre en 100 i 200 m esquena, i a l’hivern, quatre vegades en 100 m esquena També fou campiona d’Espanya per equips en els relleus 4 × 100 m lliure 1967, 1968 i 4 × 100 estils 1966, 1967, 1968, 1970 Aconseguí 108 rècords, entre els catalans i els estatals en 400 i 800 m lliure, en 100 i 200 m esquena, i en piscina de 50 m, en 400,…