Resultats de la cerca

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913, i formà part de la primera junta directiva Al gener del 1915 efectuà el raid dels 1000 m mar En waterpolo jugà els Campionats d’Espanya 1917, 1919 Al gener del 1921 assumí momentàniament la presidència del CN Atlètic fins que el 1922 fou rellevat per Joaquim Puig Barfull

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913 Desplaçat a Madrid per motius laborals, el 1921 fundà amb altres catalans el primer club de natació de la ciutat, el Club Natación Atlético El 1931 fundà el Canoe Natación Club i el 1943, el Colegio Nacional de Árbitros, del qual fou president durant dinou anys 1943-62 El 1955 la Federació Espanyola de Natació li concedí la placa d’honor

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926

Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971

Prototip dels esportistes del principi del segle XX, fou recordista estatal de 5 × 50 m lliure i directiu del Club Natació Atlètic, del qual fou nomenat president el 1917 Promogué els primers Campionats de Catalunya de natació organitzats el 1918 al varador del port de Barcelona i els patrocinà tot instituint-hi una challenge que portava el seu nom El 1920 fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA i formà part del primer comitè directiu Des d’aquest organisme, portà a terme les gestions que propiciaren la primera participació olímpica espanyola El 1921 fou…

Membre d’una família dedicada a la natació, el seu pare fou cofundador i directiu del Club Natació Sitges 1925 Començà nedant al Club Natació Catalunya i fou un dels dominadors de les proves de 100 m i 200 m braça entre el 1948 i el 1951 Aconseguí diversos Campionats de Catalunya Fou subcampió d’Espanya en 200 m braça 1947 i campió d’Espanya el 1948 Posteriorment competí amb el CN Catalunya tot i que s’installà a Sitges i s’involucrà amb el recentment fundat Club de Mar El 1953 baté, amb la selecció espanyola, el rècord d’Espanya absolut de 100 m braça, 200 m braça i4 × 100 m…

Començà a nedar al Club Natació Reus Ploms, que presidí 1997-2009 Fou una trentena de vegades campió de Catalunya en categories inferiors En categoria absoluta fou campió d’Espanya dels 100 m esquena 1957 i formà part de la selecció espanyola de waterpolo També practicà futbol, bàsquet, handbol, tennis, atletisme, escacs, triatló i automobilisme Un cop retirat de l’alta competició exercí com a entrenador de natació i dirigí tots els reptes de Jordi Cervera Impulsà la campanya “Cap nen sense nedar” que s’estengué per tot Catalunya i fou delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Natació…