Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
palanca
Natació
Plataforma rígida de 2 m d’amplada i 6 m de llargada, situada a 5,75 i 10 m damunt el nivell de l’aigua de la piscina, i que és emprada per a efectuar salts en natació.
Forma part del programa olímpic, en categoria masculina i femenina
cursa de relleus
Natació
En la natació, prova per equips, de quatre nedadors cadascun, consistent a recórrer una distància determinada dividida en fraccions, cadascuna de les quals és recorreguda per un nedador.
El relleu té lloc quan un nedador, acabada la seva fracció, toca, amb una mà o amb totes dues, la paret de la piscina Les proves de relleu masculines reconegudes són estil lliure 4×100 m i 4×200 m Les femenines són estil lliure 4×100 m Hi ha, a més, la prova de relleus 4×100 m estils en ambdues modalitats, masculina i femenina En aquesta prova les quatre fraccions, cadascuna de 100 m, són recorregudes en diferents estils la primera d’esquena, la segona en braça, la tercera en papallona i la quarta en estil lliure
Emili Solé Brufau
Natació
Pioner de la natació catalana.
Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926
Inge De Bruijn

Inge De Bruijn (2002)
© Pascal Le Segretain/Laureus/Getty Images
Natació
Nedadora holandesa.
Fou la gran estrella femenina en la competició de natació dels Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Guanyà tres medalles d’or, en 50 m lliures, 100 m lliures i 100 m papallona, i una d’argent, formant part de l’equip de relleus dels Països Baixos Baté les millors marques mundials —que posseïa ella mateixa— en les tres proves individuals en què prengué part i establí el rècord del món de 50 m lliures en 2413 segons, el de 100 m lliures en 5377 segons i el de 100 m papallona en 5661 segons
Elsa Verdugo
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme.
Començà practicant natació i natació ornamental al Club Natació Barcelona El 1952 formà part de la primera exhibició de natació sincronitzada de l’Estat espanyol, dirigida per Esteve Amat Començà a practicar salvament i socorrisme a principi de la dècada de 1960 Fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya i a Espanya Participà en el Campionat d’Espanya amb la primera selecció catalana i formà part de la primera selecció estatal en competicions internacionals Participà en el Campionat del Món 1961, 1962 Posteriorment fou entrenadora de la Sección Femenina, i rebé el guardó…
Manolita Gutiérrez Guzmán
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Poble Nou, a 14 anys fou seleccionada per a nedar els 800 m lliure de la trobada Espanya-França absoluta S’especialitzà en les proves combinades d’estils individual, en què fou tres vegades campiona de Catalunya, dos cops en 200 m 1970, 1973 i un cop en 400 m 1969, i tres vegades més en l’àmbit estatal, un cop en 400 m 1969 i dos cops en 200 m hivern i estiu del 1970 Fou recordista de Catalunya i d’Espanya de 200 m estils individual 1970 i de relleus 4 × 100 m estils 1972 en piscina de 25 i de 50 m Amb la selecció espanyola, disputà la Copa d’Europa femenina…
Carme Soriano Tresserra
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona, esdevingué la primera gran figura de la natació femenina catalana i dominà tots els estils i les distàncies en la dècada de 1930 Fou trenta-set vegades campiona de Catalunya i quaranta-quatre cops recordista en set de les distàncies de crol només se li resistiren els 1500 m lliure, les dues de braça, les dues d’esquena i els tres relleus Baté el primer rècord el 19 de març de 1930 i l’últim el 31 de març de 1936, però, després de la Guerra Civil, encara fou campiona de 100 m i 400 m lliure Pràcticament, tots aquests rècords de Catalunya ho foren…
Jordi Flaqué i Freixa
Natació
Waterpolo
Nedador i entrenador de waterpolo.
Format al Club Natació Catalunya, s’especialitzà en proves de braça Fou doble campió d’Espanya d’hivern en 100 i 200 m braça 1961, 1962 i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1960, 1961 El 1961 establí la primera plusmarca espanyola de 100 m braça, rècord que millorà el 1963, mentre que el 1962 establí el rècord estatal dels 200 m braça Entre el 1961 i el 1963 fou dinou vegades recordista estatal i onze vegades recordista català En l’àmbit internacional participà en el Campionat d’Europa 1962 El 1963 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu…
,
Gran Premi Pasqua

Cartell de l’any 2011 del Gran Premi Pasqua
Federació Catalana de Natació
Natació
Competició de natació que es disputa anualment a Barcelona des de l’any 1909.
Organitzada pel Club Natació Barcelona, fou la segona competició de natació de l’Estat espanyol que sobrepassà les cent edicions, només superada en antiguitat per la Copa Nadal, que organitza el mateix club La primera edició tingué lloc l’11 d’abril, per les festes de Pasqua, i suposà l’inici de la temporada per als nedadors barcelonins Sobre una distància de 250 m al port de Barcelona, el vencedor fou el francès Gaston Giraud, resident a Barcelona Posteriorment, registrà moltes variants en el sistema de competició i del port es passà a la piscina de 33,33 m de l’Escullera 1924 i més…
Club Natació Catalunya

Equip de waterpolo de l’any 1995 del Club Natació Catalunya guanyador de la Copa d’Europa
© CLUB NATACIÓ CATALUNYA
Natació
Waterpolo
Entitat poliesportiva de Barcelona.
Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i el 1972 l’…
,