Resultats de la cerca

Fou membre del CN Barcelona i pioner de la natació a Catalunya Fou campió de Catalunya de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 2 000 m mar 1921 En l’àmbit estatal fou campió de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 1 500 m lliure 1911-14, 1916-21 El 1917 establí el rècord de l’hora a mar obert assolint els 3 100 m El 24 d’agost de 1919 fou sisè a la travessia del Sena, a París, d’11 700 m de recorregut A més, fou el primer nedador olímpic de l’Estat espanyol Disputà la prova dels 1 500 m lliure en els Jocs de París 1920

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942

Format al Club Natació Atlètic, el 1924 passà circumstancialment al Club Natació Barcelona per poder participar en els Jocs Olímpics de París i després tornà al seu club d’origen Fou campió de Catalunya 1922 i campió d’Espanya de salts de trampolí 1924

A setze anys guanyà tres campionats dels Estats Units en braça i estils, i l’any següent baté rècords nacionals en 100 iardes braça i 100 m lliures Fou seleccionada per a l’equip olímpic dels Estats Units als Jocs de Tòquio, però no pogué competir a causa de l’inici de la Segona Guerra Mundial Descoberta per un caçatalents de la Metro Goldwyn Mayer, el 1942 debutà al costat de Mickey Rooney en la comèdia Andy Hardy's Double Life , de George B Seitz Aconseguí la popularitat en el gènere de musicals aquàtics, que personificà gràcies als seus dots natatoris i el seu físic, amb produccions com…

Format al Club Natació Atlètic, els resultats més destacables els obtingué amb el Club Natació Barcelona, al qual s’incorporà el 1935 Fou campió de Catalunya de 100 i 200 m lliure 1943 i de relleus 4 × 200 m lliure 1945 El 1951 esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo Formà part de la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres 1958-59, 1962-63 i del comitè tècnic estatal S’especialitzà com a jutge de salts i actuà en competicions internacionals com els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i els Campionats del Món 1986 Rebé les medalles de serveis distingits de la federació espanyola en…

Membre del Club Natació Terrassa, del qual fou directiu, es proclamà campió de Catalunya de 200 m braça 1944 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1961

Competí pel Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Barcelona Fou set vegades campió de Catalunya de trampolí de 3 m 1942-48, les tres primeres amb el Mediterrani, i quatre vegades de palanca de 10 m 1944, 1945, 1946, 1948 En l’àmbit estatal, assolí cinc títols des del trampolí 1942, 1944, 1945, 1946, 1948 i sis des de la palanca 1942, 1944-48 El 1953 introduí la natació sincronitzada a Barcelona amb el nom de ballet aquàtic , amb motiu de la inauguració de les piscines que la seva empresa Olimpia construí Més endavant fundà la Societat Atlètica Barcelona, amb les seccions de natació i…

Membre del Club Natació Barcelona, l’any 1949 ingressà al Collegi Català i el 1952 al Comitè estatal i s’especialitzà en jutge de sortides de natació i en waterpolo El 1961 fou reconegut pels estaments internacionals Dirigí partits de waterpolo en un Campionat del Món 1973, quatre Campionats d’Europa 1962, 1966, 1970, 1974 i dos Jocs Mediterranis 1967, 1971 El 1970 fou elegit president del Collegi Català, que el 1987 el nomenà Membre d’Honor La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de Serveis Distingits de bronze 1966, argent 1972 i or 1980, i la Federació Catalana, la del…

Guanyà la medalla d’or als 200 m lliures i 100 m papallona en els Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i dels 200 m papallona a Seül, el 1988 Ha batut 12 records del món i ha estat cinc vegades campió del món i tretze vegades campió d’Europa, entre els anys 1981 i 1988 El 1991, després de participar en el mundial celebrat a Perth, en el qual només guanyà la prova de relleus, decidí retirar-se i dedicar-se al periodisme

La seva família emigrà als EUA poc després de néixer ell Fou el primer a recórrer, el 1922, els 100 m en menys d’un minut 58'6, i el 1923 els 400 m en menys de cinc minuts 4'57'0 El 1924 establí un nou rècord de 100 m 57'4 que restà imbatut durant deu anys Obtingué medalla d’or a París 1922 en 100 m lliures, 400 m i 4×200 m lliures, i a Amsterdam 1928 en 100 m lliures i 4×200 m lliures Immortalitzà, des del 1930, la figura de Tarzan en nombrosos films i esdevingué en aquest temps una de les màximes figures de Hollywood