Resultats de la cerca

Especialista en estil lliure, fou plusmarquista mundial dels 400, 800 i 1 500 m lliures Obtingué tres medalles d’or 400 m, 800 m i 400 m estils als Jocs Olímpics de Seül, el 1988, i una 800 m als Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992 Entre altres trofeus, guanyà també tres medalles d’Or 400 m lliures i 800 m lliures als Campionats del món de Perth 1991 i als de Roma del 1994 800m lliures Es retirà després dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en què no guanyà cap medalla L'any 2011 intentà sense èxit qualificar-se per als Jocs Olímpics de Londres…

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000…

Nedador xinès Amb setze anys, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, bé que no obtingué cap medalla, però en els jocs asiàtics de Foshan 2009 aconseguí sis medalles d'or De gran envergadura 1,98 m, destaca sobretot en l’estil lliure i en distàncies llargues En els Jocs Olímpics de Londres 2012 baté el rècord de 1500 m lliures 1431,02 min El seu palmarès inclou, entre d'altres, els següents títols Competició Any Medalla Especialitat Campionat mundial de Roma 2009 bronze 1500 m lliures Campionat mundial de Xangai 2011 or 1500 m lliures or 800 m lliures argent 400 m…

Considerat el millor saltador de la història, tingué una infantesa molt difícil Guanyà la medalla d’or en trampolí i en plataforma als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i novament als Jocs Olímpics de Seül del 1988 Fou cinc vegades campió del món Quan es retirà de la competició es dedicà al món de la dansa

Guanyador de set medalles als Jocs Olímpics de Seül el 1988 cinc de les quals foren d’or, en les proves de 50 i 100 m lliures i tres més en els relleus 4 × 100 i 4 × 200 m lliures i 4 × 100 m estils Ja havia guanyat una medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 en el relleu 4 × 100 metres lliures, i set medalles en el campionat del món de Madrid del 1986 El 1991, en el campionat del món celebrat a Perth, aconseguí tres medalles d’or i una d’argent, per la qual cosa esdevingué el capità indiscutible del poderós equip nord-americà present en els Jocs …

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Membre del Club Natació Granollers, s’especialitzà en proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure 1988 i 100 m lliure 1988, 1989 Fou també campiona d’Espanya de 50 m lliure 1989 Participà en diferents trobades internacionals i el 1988 rebé una beca de l’Associació d’Esports Olímpics ADO per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació

S’inicià en la natació per millorar els problemes d’asma que patia Descobertes les seves capacitats, es traslladà a entrenar a Adelaide sota les directrius de Harry Gallagher En els campionats nacionals del 1956 baté el rècord mundial dels 100 m lliures 104,05 min, i el mateix any participà en els Jocs Olímpics de Melbourne, on guanyà dues medalles d’or, als 100 m lliures i als 4 × 100 m lliures, prova en la qual el seu equip establí un nou rècord mundial 417,01 min, i una d’argent als 400 m lliures Participà també als Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí una…

Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions

Membre del Club Natació Sant Andreu Guanyà l’or en els 400 m estils, en els 100 m esquena i en els 4 x 200 lliures dels Campionats d'Espanya 2017 Participà en els Jocs Olímpics de la Joventut 2014, on guanyà la medalla de bronze en els 200 m esquena, en el Campionat d’Europa 2015, 2016 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on competí en les proves de 200 m esquena, 200 m estils i 4 x 200 m lliure En els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 aconseguí la medalla de plata en els 200 m esquena i en els 4 x 100 m estils i una medalla de bronze en els 4 x 200 m lliures