Resultats de la cerca

Forma part del programa olímpic, en categoria masculina i femenina

Organitzada pel Club Natació Barcelona, fou la segona competició de natació de l’Estat espanyol que sobrepassà les cent edicions, només superada en antiguitat per la Copa Nadal, que organitza el mateix club La primera edició tingué lloc l’11 d’abril, per les festes de Pasqua, i suposà l’inici de la temporada per als nedadors barcelonins Sobre una distància de 250 m al port de Barcelona, el vencedor fou el francès Gaston Giraud, resident a Barcelona Posteriorment, registrà moltes variants en el sistema de competició i del port es passà a la piscina de 33,33 m de l’Escullera 1924 i més…

Els braços fan un moviment circular simultani que produeix tracció quan és sota l’aigua i que esdevé recuperació quan n'és fora i les cames esbateguen d’una manera simultània Fou introduït l’any 1926 i forma part del programa olímpic

El programa olímpic masculí i femení inclou el salt de trampolí i el salt de palanca , efectuats des d’un trampolí elàstic situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua de la piscina Els de palanca fixa són fets des d’una superfície rígida collocada a 5,75 i 10 metres d’alçada Els diversos salts reconeguts i homologats per la Federació Internacional són puntuats d’acord amb uns barems tenint en compte la dificultat el coeficient va des d’1,1 a 2,9 i l’execució bellesa, estil, entrada en l’aigua, etc

S’inicià com a nedador, però a partir de la dècada dels setanta es decantà pel salvament i el socorrisme Després de deu anys competint a l’Agrupació Esportiva Sarrià, des del 1981 es dedicà a la docència Com a tècnic, dirigí diferents cursos de formació per a la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme FCSS fins el 1991 Des de llavors passà al Departament d’Ensenyament, dins el programa d’Activitats Físiques Esportives Com a directiu, fou membre de l’assemblea de la FCSS a la federació espanyola 1980-88 El 1988 fou distingit per aquesta darrera federació amb la medalla de…

Amb el CN Montjuïc fou campió d’Espanya de waterpolo com a jugador 1973 Esdevingué entrenador superior de natació i màster en alt rendiment pel Comitè Olímpic Espanyol Com a tècnic treballà al CN Molins de Rei, al CN Sant Adrià, al CE Mediterrani i fou director esportiu del Centre Crol de Calella Collaborà amb les federacions catalana i espanyola, i formà part de l’equip tècnic de la selecció estatal absoluta en diverses competicions internacionals, com en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Entre el febrer del 2009 i el 2016 fou entrenador itinerant i corresponsable del programa de…

Els orígens es relacionen amb la fisioteràpia i la rehabilitació i és una de les activitats esportives que té una tradició més llarga i una participació més elevada en l’esport paralímpic Forma part del programa de competició dels Jocs Paralímpics des de l’edició celebrada a Roma 1960 Segueix el reglament de la Federació Internacional de Natació Amateur FINA amb algunes adaptacions, com la possibilitat d’iniciar la prova des de dins de l’aigua i la senyalització auditiva o tàctil per als esportistes cecs i discapacitats visuals en el moment en què s’aproximen a la paret de la…

Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…

Els exercicis poden ser individuals solo, per parelles duo o duet i per equips d’entre quatre i vuit nedadores També hi ha la categoria de combo o combinat lliure, prova per equips que inclou exercicis individuals La competició té lloc en una piscina de 12 m 2 , de com a mínim 30 m de llarg i 20 d’ample, amb una profunditat de 3 m al centre Els origens de la natació artística es troben en el ballet aquàtic i en la natació ornamental i científica que es practicava al final del segle XIX i l’inici del XX Inicialment reservada a homes, era una forma de natació artística en què s’interpretaven…