Resultats de la cerca

S’inicià al Club Natació Barcelona, i també competí pel Club Natació Montjuïc Entrenà amb tècnics com Joan Ferri, Carles Adern, Bas Jan Stam, Paul Wildeboer, Joan Fortuny i Miquel Torres Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure, 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils, i d’Espanya en ambdós relleus També guanyà una Copa Nadal Després de retirar-se el 1986, seguí com a jugadora de waterpolo

Guanyà la medalla d’or als 200 m lliures i 100 m papallona en els Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 i dels 200 m papallona a Seül, el 1988 Ha batut 12 records del món i ha estat cinc vegades campió del món i tretze vegades campió d’Europa, entre els anys 1981 i 1988 El 1991, després de participar en el mundial celebrat a Perth, en el qual només guanyà la prova de relleus, decidí retirar-se i dedicar-se al periodisme

S’inicià al Club Natació Kallípolis amb Anna Tarrés Entre el 1992 i el 2010 guanyà cada any alguna medalla en els Campionats d’Espanya absoluts El 2002 debutà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa i aconseguí la medalla de plata per equips Repetí medalla en la prova de combo del Campionat del Món de Barcelona 2003 Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on assolí el subcampionat en equip Abans de retirar-se, el 2010, i passar a ser ajudant de Tarrés a la selecció espanyola, acumulà set medalles una de les quals d’or en Mundials i vuit quatre d’or en…

Formada al Club Natació Sant Andreu, coincidí en el temps amb la gran campiona Natàlia Mas, cosa que la relegà habitualment a la segona posició de l’àmbit estatal, tant en 100 m com en 200 m lliure, i esporàdicament en 100 m papallona El 1983 es proclamà campiona d’Espanya de 100 m lliure, campiona de Catalunya de 100 i 200 m lliure i de 100 m papallona Entrenà diversos anys al centre d’entrenament Cerrado de Calderón, de Màlaga El mateix any també fou rellevista en els Jocs Mediterranis 1983 Després de retirar-se, jugà a bowling al Club Bowling Granollers i, des de la temporada…

Debutà a l’Europeu de Barcelona l’any 1991, i disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 abans de retirar-se aquest darrer any El 1998 establí el rècord del món en 200 m esquena i 200 m lliure El seu palmarès esportiu inclou cinc medalles d’or, en 50 m, 100 m, 200 m i 400 m lliure i 100 m esquena, i una de plata en el Campionat del Món 1998, dues medalles d’or i tres de plata en el Campionat d’Europa 1999 i les medalles paralímpiques de plata en 100 m esquena 1996 i 400 m lliure 1996 i bronze en 100 m esquena 2000 i 4 × 100 m estils 2000

Format al CN Barcelona, amb el qual competí fins el 1976, tot i que durant tres anys fou becat a la Residència Blume Guanyà Campionats d’Espanya amb l’equip de relleus del seu club i debutà amb la selecció espanyola el 1974 Després de retirar-se, fou directiu del FC Barcelona durant la presidència de Josep Lluís Núñez, i després vicepresident i portaveu, en l’etapa de Joan Gaspart A l’estiu del 2010, tornà al Barça, al costat de Sandro Rosell, com a vicepresident segon de la Fundació Soci fundacional i membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva de la Fundació Sport &…

Germà dels també nedadors David i Julia, representà el Club Natació Barcelona 1987-90 i el Club Natació Sabadell fins que es retirà en els Campionats d’Espanya, en els quals assolí trenta títols dinou en piscina de 50 m i onze en piscina curta en diferents proves Als Estats Units, competí per a la Bolles School, la Universitat de Florida amb Randy Reese i Skip Foster com a entrenadors i el Florida Aquatic Swim Team sota les ordres de Ron Ballatore, passada l’època universitària En el seu palmarès destaquen els títols olímpic 1992, mundial 1991 i europeu 1991 de 200 m esquena i les medalles d’…

A 15 anys fou el component més jove de l’equip olímpic dels EUA a Sydney 2000 des del 1932, i l’any següent esdevingué el recordista més jove de la història, en la prova dels 200 m papallona El 2001 aconseguí batre el seu primer rècord mundial en 200 m papallona, i fins al desembre del 2009 n'aconseguí fins a 39, 29 dels quals eren individuals la majoria en les especialitats de papallona i estils, però també en la d’estil lliure i 10 en relleus, de manera que superà àmpliament els 33 de Mark Spitz Després de les Olimpíades de Londres agost del 2012 es va retirar de l’alta competició,…