Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
esquaix

Esquema d’una pista d’esquaix
© fototeca.cat
Esport
Joc consistent a fer rebotre una pilota, mitjançant una raqueta, contra una paret.
La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 millímetres de diàmetre, impulsada per una raqueta de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim, abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que…
raquetbol
Esport
Esport en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota amb una raqueta contra les parets d’un frontó el qual consta de dues, tres o quatre parets segons la modalitat.
La pilota té un diàmetre de 5,71 cm i un pes de 46,9 g i la raqueta ha de fer un màxim de 52 cm de llarg per 22 cm d’amplària per la part del cap El marc ha de ser ovalat i el cordatge pot ser de fibra natural o sintètica El partit consta de dos jocs i guanya un joc el primer que arriba a 21 punts En cas d’empat es juga un tercer joc i guanya el primer que arriba a onze Aquest esport nasqué als EUA en la dècada dels anys seixanta L’organisme que el regeix internacionalment és l’American Amateur Raquetball Association AARA
pàdel
Esport
Esport de pilota semblant al tennis, que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què s’enfronten dues parelles d’adversaris, consistent a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar.
La pista fa 10 m d’amplada per 20 m de llargada i és circumdada per parets als fons i en als extrems dels laterals i una reixa metàllica al llarg de tot el perímetre
grampó

Grampó
Esport
Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes (de 3 a 5 cm de llarg) i que, per mitjà de corretges o altres mitjans, hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals
alpinisme

Expedició catalana al cim de l’Everest (1985)
© Fototeca.cat
Esport
Ascensió a pics elevats o difícilment accessibles.
Terme aplicat, per extensió, a l’esport practicat a totes les muntanyes del món i que fou iniciat al final del segle XVIII, coincidint amb la primera ascensió al Mont Blanc i la progressiva exploració dels cims més importants dels Alps El 1786 pujaren per primera vegada al Mont Blanc Jacques Balmat i el doctor Paccard l’any següent, Horace Bénédict de Saussure, científic ginebrí que promogué la primera ascensió, hi installà els seus aparells meteorològics La motivació científica i l’esport es barrejaren en l’esperit dels pioners Del 1800 al 1850 foren assolits els grans cims alpins de més…
esport

Esport (waterpolo)
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Sistema ordenat de pràctiques corporals fetes en competició, en exhibició o per afecció i fonamentades en el màxim rendiment no utilitari degudament mesurat, que té com a objectiu aconseguir la victòria, la millora física, el rècord o l’esbargiment.
Sovint hom ha associat l’esport, especialment a partir de la instauració dels moderns Jocs Olímpics 1896, a determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat i ha intentat de seguir-ne l’evolució fins avui Cap d’aquestes pràctiques, tanmateix, malgrat consistir especialment en exercicis físics, no respon al model d’esport Els exercicis practicats pels grecs, que han inspirat l’especialitat de l’atletisme i els actuals Jocs Olímpics, constituïen concursos rituals de caràcter religiós en què participaven només els ciutadans grecs, i que eren destinats a fomentar el panhellenisme i eren…
Esports 2011
Esport
La crisi econòmica va afectar de ple gairebé tots els àmbits de l’esport a Catalunya Amb tot, es van poder celebrar diferents èxits, des dels triomfs en les lligues de campions del FC Barcelona, en futbol i handbol, i del CN Sabadell waterpolo femení, fins a la designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017 L’èxit de Tarragona, que competia amb la ciutat egípcia d’Alexandria, es va confirmar el 15 d’octubre, dos dies abans que Barcelona celebrés el 25è aniversari de la seva nominació olímpica El nou alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, va mantenir l’aposta del seu…
Esports 2015
Esport
En un any en què les reivindicacions nacionals van ser tan rellevants, un seguit de fets van demostrar la impossibilitat de deslligar l'esport de la política La Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC va redactar un manifest reivindicatiu contra els greuges a l'esport català, al qual es van adherir clubs, esportistes, consells esportius, voluntaris i una àmplia majoria del teixit associatiu esportiu de Catalunya El manifest es va presentar el 19 de març en un gran acte a Barcelona amb la participació, entre d'altres, dels presidents del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i del RCD…
Esports 2010
Esport
El 2010 va començar amb l’anunci de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de la intenció de presentar la capital catalana com a candidata per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 D’aquesta manera l’Ajuntament pretenia celebrar amb un gran esdeveniment el 30è aniversari dels Jocs Olímpics del 1992 i, al mateix temps, donar un impuls al turisme i l’esport d’elit als Pirineus Hereu va viatjar al febrer a la ciutat canadenca de Vancouver, seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2010, per començar a exposar aquest projecte L’anunci de la candidatura va topar amb un primer obstacle, Saragossa i el…
Esports 2012
Esport
Selecció catalana de corfbol contra la de Sud-àfrica, durant el Mundial sub23 celebrat el mes d’octubre a Barcelona © Federació Catalana de Korfbal L’esport no va ser aliè a la crisi econòmica que assetja el país Les ajudes i subvencions públiques a clubs i federacions van baixar entre el 30% i el 40%, i alguns clubs històrics van viure situacions dramàtiques El BM Granollers va entrar en concurs de creditors després de desfer-se dels millors jugadors El Joventut de Badalona, en suspensió de pagaments des del 21 d’octubre de 2010, en va sortir gràcies a un acord de pagament del deute en un…