Resultats de la cerca

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del…

L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…