Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vela
Vela Embarcacions de les classes olímpiques
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que és la més…
vaurien
Esport
Transports
Monotip de regates a vela dissenyat el 1952 per J.J.Herbulot, equipat amb orsa i aparellat de sloop
.
Les característiques del vaurien són 4,10 m d’eslora, 1,47 m de mànega, 0,95 m de puntal amb l’orsa arriada, 85 kg de pes i 8,10 m 2 de superfície de vela
moth
Esport
Transports
Embarcació lleugera de regates, d’una sola vela.
És un iot amb certes restriccions les dimensions poden variar, però l’eslora no pot excedir la mida de 3,35 m fa 1,35 m de mànega i 0,10 m de puntal la vela té una superfície de 6,80 m 2 Van proveïts d’orsa i de timó
finn
Esport
Transports
Embarcació lleugera de regates que porta un sol pal, orientable, i l’orsa mòbil.
Fou declarada olímpica a Hèlsinki el 1952 Fa 4,5 m d’eslora, pesa 105 kg i té una superfície de vela de 10 m 2 A causa de la manca del floc, hom ha d’aconseguir l’equilibri i la capacitat d’evolució de l’embarcació per translació del pes mòbil de bord el pes del seu únic tripulant
canoa
Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…