Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
dopatge
Esport
Administració o ús per un individu sa d’un agent estrany a l’organisme (generalment un producte químic) o de substàncies fisiològiques en quantitats anormals o introduïdes per una via anormal amb l’objectiu d’augmentar el rendiment en una competició esportiva.
Pràctica establerta com a illegal i contrària al reglament dels diversos esports, s’inicià en els esports més durs, com és ara el ciclisme o la boxa, fins a ésser introduïda en tots els esports Les substàncies més habitualment utilitzades en el dopatge són els anabolitzants , l’ androsterona , la somatotropina , l’ eritropoetina , els diürètics , la creatina i diversos tipus d’ estimulants La lluita antidopatge fou institucionalitzada el 1966 amb el control efectuat als corredors del Tour de França Actualment es fan proves antidopatge en totes les grans competicions i s’imposen greus…
rànquing
Esport
Classificació esportiva, oberta sempre a la seva actualització, que enclou en cada moment les figures o els equips, els resultats i els temps més destacats.
Generalment, el rànquing no té sanció oficial de cap organisme, excepte els esportius
federació
Esport
Organisme que agrupa els equips practicants d’una mateixa modalitat esportiva.
La seva missió és d’organitzar les competicions i de fixar les normes del joc esport Les federacions s’estructuren dins el marc d’una província o d’una regió, d’un estat i internacionalment, segons una línia jeràrquica
raquetbol
Esport
Esport en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota amb una raqueta contra les parets d’un frontó el qual consta de dues, tres o quatre parets segons la modalitat.
La pilota té un diàmetre de 5,71 cm i un pes de 46,9 g i la raqueta ha de fer un màxim de 52 cm de llarg per 22 cm d’amplària per la part del cap El marc ha de ser ovalat i el cordatge pot ser de fibra natural o sintètica El partit consta de dos jocs i guanya un joc el primer que arriba a 21 punts En cas d’empat es juga un tercer joc i guanya el primer que arriba a onze Aquest esport nasqué als EUA en la dècada dels anys seixanta L’organisme que el regeix internacionalment és l’American Amateur Raquetball Association AARA
corfbol

Partit de la selecció catalana de corfbol contra Sud-àfrica al Mundial sub-23 (Barcelona 2012)
© Federació Catalana de Korfbal
Esport
Esport practicat entre dos equips de vuit jugadors (4 homes i 4 dones) cadascun, que cerquen d’introduir una pilota dins una cistella de vímet que no té tauler, situada a 3,5 m d’alçada i a 6,67 m de la línia de fons.
Cada camp de joc és dividit en dues zones, una d’atac i una de defensa, i en cada zona només hi pot haver dos jugadors de cada equip Té els seus orígens a Suècia, i a l’inici del segle XX el professor d’educació física Nico Broekhuysen l’introduí als Països Baixos L’any 1923 es creà la Federació Internacional de Korfbol a Rotterdam i a partir de la Segona Guerra Mundial s’anà estenent per tot Europa i arribà també als EUA L’any 1977 es disputà el primer campionat mundial Al començament dels anys vuitanta es practicà pere primera vegada a Catalunya i en foren els pioners dos collegis de…
voleibol

Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol . Envoltant el terreny de joc hi ha la zona lliure, una bnada que, segons els reglaments olímpics, fa, com a mínim, 5m d’ample des de les dínies laterals i 8m des de les línies de fons, on comprèn les dues zones de servei
© Fototeca.cat
Esport
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista, a una alçada de 2,43 per als partits masculins i a 2,24 per als partits femenins.
Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferència i entre 260 i 280 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets El voleibol fou…
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts per Jack…
tir

Tir al plat . Camp de tir de skeet , màquina llançaplats i blanc
© Fototeca.cat
Esport
Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc, de precisió o de pressió.
Segons l’arma emprada, cal distingir el tir al blanc silueta i precisió, el tir al vol plat i colom i el tir amb arc Les competicions de tir admeses als Jocs Olímpics són el tir de velocitat amb pistola 60 trets en dues sèries a 25m el blanc són unes siluetes d’1,60 m d’altura per 45 centímetres d’amplada, dividits en deu zones concèntriques, el tir amb pistola lliure 60 trets a 50 m sobre blancs quadrats amb 10 cercles concèntrics a partir de 5 centímetres, el tir amb carrabina amb blanc mòbil 60 trets a 50 m amb blanc mòbil exposat durant 5 segons i 2 segons i mig, el tir amb carrabina de…
esport

Esport (waterpolo)
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Sistema ordenat de pràctiques corporals fetes en competició, en exhibició o per afecció i fonamentades en el màxim rendiment no utilitari degudament mesurat, que té com a objectiu aconseguir la victòria, la millora física, el rècord o l’esbargiment.
Sovint hom ha associat l’esport, especialment a partir de la instauració dels moderns Jocs Olímpics 1896, a determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat i ha intentat de seguir-ne l’evolució fins avui Cap d’aquestes pràctiques, tanmateix, malgrat consistir especialment en exercicis físics, no respon al model d’esport Els exercicis practicats pels grecs, que han inspirat l’especialitat de l’atletisme i els actuals Jocs Olímpics, constituïen concursos rituals de caràcter religiós en què participaven només els ciutadans grecs, i que eren destinats a fomentar el panhellenisme i eren…
atletisme

Esquema d’una pista d’atletisme
© Fototeca.cat
Esport
Conjunt de proves esportives que comprenen diverses modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica, les quals l’atleta duu a terme amb la finalitat de millorar les seves qualitats físiques o de competir.
Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…