Resultats de la cerca

La força de torsió de gomes i, preferentment, de minúsculs motors d’explosió permet d’establir competicions de durada en vol, altura i velocitat En pistes circulars, retenint l’aparell mitjançant un cable que permet d’actuar sobre els comandaments, són resoltes figures d’acrobàcia aèria i assaigs de persecució

Va proveït, en un dels seus extrems, d’una peça que permet d’aplicar-lo fàcilment i còmodament a la boca, i a l’altre extrem, que és mantingut generalment fora de l’aigua, pot tenir una boia que impedeixi l’entrada d’aigua en el cas que resti per sota d’aquesta

Proveït de tirants, permet de portar l’accidentat assegut i recolzant el cap a l’esquena del socorrista

Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals

Dóna a lloc a la modalitat esportiva del mateix nom, en la qual hom es llança des d’un pendent, un penya-segat, etc per tal de quedar suspès en l’aire gràcies a la sustentació El parapent permet una certa maniobrabilitat i hom pot aconseguir desplaçaments, ascensions i canvis de direcció aprofitant els corrents de l’aire

És constituïda per una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d’un teixit sintètic, un talabard , del qual se suspèn l’esportista de manera que li permet de maniobrar l’aparell durant el vol, i un trapezi , on s’agafa amb les mans Rep el mateix nom la modalitat esportiva que hom realitza amb l’ala delta

Varia pel color i per la forma En els esports d’equip, tots els membres d’aquest porten el mateix color Generalment, hi va collocat el dorsal, a la part posterior, i també el nom del club i àdhuc el del jugador En el ciclisme, hom adjudica mallots amb colors únics als líders de la competició o de determinades classificacions La samarreta amb els colors de l’arc de Sant Martí és l’emblema del campió del món d’una especialitat

Els rebots poden ésser ofensius o defensius i n'és un factor important l’oportunitat en el salt

La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a 82 semipesant , fins a 90 pesant , fins a 100, i superpesant , més de 100 La lluita ha…

Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició