Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
servei
Esport
Acció de posar la pilota en joc.
D’acord amb les regles específiques de cada esport, s’efectua normalment en començar les diferents parts d’un partit o després d’haver-se disputat cada punt o joc En el tennis, el servei consisteix a llançar la pilota enlaire i copejar-la amb la raqueta abans que toqui a terra
softbol
Esport
Esport d’equip, variant del beisbol, practicat a l’aire lliure entre dos equips de 10 jugadors cadascun, que es juga amb un bat rodó de 86,36 cm de llargada com a màxim i una pilota de 20,80 a 30,16 cm de circumferència, en un camp en què quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.
Aquest esport es popularitzà ràpidament pel fet que requereix un terreny de joc més petit que el beisbol Les primeres regles de joc daten del 1923 Fou esport olímpic en categoria femenina en els jocs d’Atlanta del 1996, i els equips dels Estats Units, Xina i Austràlia ocuparen els tres primers llocs del podi
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
esgrima

Material i pista per a les tres armes d'esgrima
© Fototeca.cat
Esport
Art de jugar i manejar l’espasa, el sabre o altres armes blanques per tal de tocar el contrari sense ésser tocat.
Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França…
esquaix

Esquema d’una pista d’esquaix
© fototeca.cat
Esport
Joc consistent a fer rebotre una pilota, mitjançant una raqueta, contra una paret.
La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 millímetres de diàmetre, impulsada per una raqueta de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim, abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que a la frontal…
estil
Esport
Manera particular de fer un atleta un exercici o una prova esportiva, tot respectant les regles fonamentals de l’especialitat.
esportivitat
Esport
En la pràctica de l’esport, comportament adequat a les regles de l’especialitat i noble respecte de l’adversari.
joc de bitlles

Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de…
voleibol

Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol . Envoltant el terreny de joc hi ha la zona lliure, una bnada que, segons els reglaments olímpics, fa, com a mínim, 5m d’ample des de les dínies laterals i 8m des de les línies de fons, on comprèn les dues zones de servei
© Fototeca.cat
Esport
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista, a una alçada de 2,43 per als partits masculins i a 2,24 per als partits femenins.
Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferència i entre 260 i 280 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets El voleibol fou…
àrbitre | àrbitra
Esport
En les competicions esportives, persona encarregada d’interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en els casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor.