Resultats de la cerca

Hom admet tota mena de cops, amb l’única excepció de mossegades, esgarrapades i preses d’estrangulament Guanya el lluitador que aconsegueix de fer abandonar el contrari o immobilitzar-lo, d’esquena a terra, durant cinc segons

L’entrenador pilota una motocicleta de cilindrada petita, dotada d’un quadre que manté un corró mòbil a 60-80 cm de la roda posterior, i corre precedint el stayer per tal de vèncer la resistència de l’aire i d’obrir-li un “passadís” per on el ciclista pot augmentar la velocitat Aquest, al seu torn, acciona la bicicleta procurant de mantenir la seva roda anterior en contacte amb el corró mòbil Entre el campions d’aquesta especialitat més importants han destacat Parragon, Parent i Linast, de França, Verschuren, d’Alemanya RFA, i Guillem Timoner

L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…

La història del ciclisme, després de l’època de pugna artesanal per aconseguir un giny definitiu célérifère , draisina, etc, s’inicià amb el velocípede Aviat els seus adeptes esdevingueren prou nombrosos per a permetre de dur a terme la primera competició a Saint-Cloud el 1868 L’any següent, simultàniament amb l’organització de la prova París-Rouen 300 inscripcions, aparegué la primera revista especialitzada en el naixent esport Le Vélocipède Illustré , creació de Richard Lesclide, collaborador de Victor Hugo, i també el primer reglament per a competicions velocipedistes, atribuït a Michel…