Resultats de la cerca

Fundada el 1907, al llarg dels anys hi han passat 6042 socis Ha competit amb èxit en la modalitat de caça menor amb gos, tant en l’àmbit català com estatal Entre els socis destacats, hi figuren dos presidents de la Federació Catalana de Caça FCC Josep Jordà i Paco Piera L’any del seu centenari rebé diversos reconeixements, com la placa de l’Associació de Dirigents de l’Esport o la distinció de la representació territorial de la FCC a Barcelona

Fundada el 1896, és titular del vedat del mateix nom A partir del 1963 es reunien al local del Club Gimnàstic de Tarragona, però posteriorment feren un local a la Casa del Guarda Mas de Salort, situada al mig del vedat Conserven algunes normes des de la seva fundació, que han esdevingut tradició, com que el dies festius només es pot caçar fins a les 14 hores L’any 1995 tingueren el màxim nombre de socis, uns 40 després s’anaren reduint

Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior

Fundada el 1972, sota la presidència d’Enric Moulines Salvatella, inclou la Colla del Senglar de Maçanet de Cabrenys L’any 1454 un privilegi reial concedia als maçanetencs poder caçar lliurement a qualsevol lloc del seu terme En començar a proliferar el senglar, l’any 1910 es creà la primera colla del senglar, dita dels Vilars, que posteriorment s’anomenà colla dels Americans Durant els anys cinquanta es creà una segona colla, la de Maçanet, que posteriorment es digué dels Russos Russos i Americans convisqueren fins que al principi del 2012 s’uniren en l’actual Colla del Senglar Té uns 100…

Fundada durant la dècada de 1950, no s’oficialitzà fins el 1971 i en fou el primer president Juan Rey Serra El nombre de socis es d’uns 115, tot i que l’any 2000 arribaren a 145

Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida, París, Munic…

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les…

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…

El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits…