Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Societat de Caçadors La Torcaz

Socis de la Societat de Caçadors La Torcaz
SOCIETAT DE CAÇADORS LA TORCAZ
Caça
Agrupació de caçadors de Barcelona.
Fundada el 1907, al llarg dels anys hi han passat 6042 socis Ha competit amb èxit en la modalitat de caça menor amb gos, tant en l’àmbit català com estatal Entre els socis destacats, hi figuren dos presidents de la Federació Catalana de Caça FCC Josep Jordà i Paco Piera L’any del seu centenari rebé diversos reconeixements, com la placa de l’Associació de Dirigents de l’Esport o la distinció de la representació territorial de la FCC a Barcelona
Societat de Caçadors La Protectora-Mas de Salort
Caça
Agrupació de caçadors dels Pallaresos.
Fundada el 1896, és titular del vedat del mateix nom A partir del 1963 es reunien al local del Club Gimnàstic de Tarragona, però posteriorment feren un local a la Casa del Guarda Mas de Salort, situada al mig del vedat Conserven algunes normes des de la seva fundació, que han esdevingut tradició, com que el dies festius només es pot caçar fins a les 14 hores L’any 1995 tingueren el màxim nombre de socis, uns 40 després s’anaren reduint
Societat de Caça de la Vall de Camprodon
Caça
Agrupació de caçadors de Camprodon.
Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior
Societat de Caçadors de Maçanet de Cabrenys
Caça
Agrupació de caçadors de Maçanet de Cabrenys.
Fundada el 1972, sota la presidència d’Enric Moulines Salvatella, inclou la Colla del Senglar de Maçanet de Cabrenys L’any 1454 un privilegi reial concedia als maçanetencs poder caçar lliurement a qualsevol lloc del seu terme En començar a proliferar el senglar, l’any 1910 es creà la primera colla del senglar, dita dels Vilars, que posteriorment s’anomenà colla dels Americans Durant els anys cinquanta es creà una segona colla, la de Maçanet, que posteriorment es digué dels Russos Russos i Americans convisqueren fins que al principi del 2012 s’uniren en l’actual Colla del Senglar Té uns 100…
Societat de Caçadors de Maçanet de la Selva
Caça
Agrupació de caçadors de Maçanet de la Selva.
Fundada durant la dècada de 1950, no s’oficialitzà fins el 1971 i en fou el primer president Juan Rey Serra El nombre de socis es d’uns 115, tot i que l’any 2000 arribaren a 145
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…
associació administrativa de cooperació
Dret administratiu
Agrupació dels propietaris de terrenys subjectes al sistema d’execució urbanística de cooperació que, ultra aportar els terrenys de cessió obligatòria, col·laboren amb l’administració pública en l’execució de les obres d’urbanització.
àrea metropolitana
Dret administratiu
Agrupació territorial superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens.
La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis accessos, transports, serveis de subsol, etc amb un tractament que englobi tots els municipis afectats exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona El concepte d’àrea metropolitana ha experimentat una certa evolució els…
associació administrativa de contribuents
Dret administratiu
Agrupació d’afectats per obres i serveis que ha de finançar-se amb contribucions especials i que pot assumir directament l’execució de les obres o l’establiment, l’ampliació o la millora dels serveis municipals, d’acord amb els requisits establerts legalment.
regió
Geografia
Dret administratiu
Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies (clima, producció, topografia, administració, etc.).
En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…