Resultats de la cerca

Fou una de les ciutats més poderoses de la lliga beòcia i escenari d’una dura batalla entre atenesos i espartans Sotmesa a Roma l’any 145 aC, continuà florent fins al s VI Tenia un cèlebre temple d’Hermes, amb una estàtua del déu feta per Càlamis A la necròpoli hom ha trobat moltes estatuetes, especialment femenines, a les quals hom donà el nom de la ciutat, estès després a les estatuetes semblants d’altres llocs

Florí gràcies a la riquesa del sòl i les indústries de ceràmica, del bronze i de la pintura Es conserven el teatre, l’estadi, un buleuteri, un temple dòric del segle V aC, etc

Aliada amb Atenes en la batalla de Marató, el 479 aC hi tingué lloc la batalla que aportà a Grècia el triomf definitiu contra els perses Posteriorment la ciutat fou atacada pels peloponesis d’Arquidam 429 aC i destruïda pels tebans 427 aC Filip de Macedònia permeté als seus habitants que novament poblessin la ciutat després de la batalla de Queronea 338 aC, però mai no recobrà l’esplendor perduda Actualment resten les ruïnes de diverses construccions tebanes, romanes, i també algunes capelles de l’època bizantina

Disputada llargament pels atenesos i macedonis, aquests se n'empararen definitivament vers el 536 aC El 168 aC hi tingué lloc la batalla que decidí la tercera guerra entre romans i macedonis a favor dels primers El 148 aC, després de la derrota del rebel Andrisc per part de Quint Cecili Metel, la ciutat fou incorporada a la província romana de la Macedònia

Lloc de partença de la mítica expedició dels argonautes argonauta, formà part del territori de Feres fins que Filip II de Macedònia se n'apoderà Les excavacions han permès de trobar un gran nombre d’esteles funeràries de marbre i decorades que constitueixen un material preciós per al coneixement de la pintura grega antiga

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…

Fou fundada per Epaminondes l’any 369 aC, després de la batalla de Leuctra Situada al peu del vessant occidental del mont Itome, fou dotada d’una poderosa muralla, de la qual es conserven en bon estat diversos sectors A l’interior de la ciutat s’ha excavat l’àgora, amb un temple central i una entrada monumental flanquejada per un bouleuterion i un ekklesiasterion També s’hi coneixen restes d’un estadi i d’un teatre

Formà part de la Lliga d’Esparta segles VI-IV aC Possessió dels etolis i, després, de Filip V de Macedònia, fou incorporada a la Lliga Aquea, i des del 146 aC formà part de la província romana d’Acaia N'era famós el temple d’Apollo Epicuri segle V aC Hi ha restes de la muralla, prop de la moderna Pàvlitsa

Devastada a l’època hellenística, fou abandonada per ordre d’August Es conserven restes de les muralles i del temple d’Àrtemis Segons la mitologia grega, Àrtemis, ofesa per Eneu, senyor de Calidó, envià al país el senglar de Calidó , el qual fou mort per Meleagre