Resultats de la cerca

Fou presa per Juli Cèsar l’any 52 aC

Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…

Fundada el 847 dC, fou la capital de la Birmània independent fins al 1298, que fou presa pels mongols El 1826 fou escenari d’una batalla entre anglesos i patriotes birmans, que foren derrotats per aquells Al llarg de 12 km, vora el riu, s’alcen nombroses pagodes

Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A causa de la…

Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…

Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica

Assetjada i destruïda per Sulla 89 aC, durant l’Imperi fou lloc de descans de la noblesa romana Fou destruïda per l’erupció del Vesuvi 79 dC Les excavacions, practicades des de l’any 1960, hi han deixat al descobert, entre altres coses, una notable necròpoli preromana i nombroses cases sumptuoses amb peristils i finíssimes decoracions pictòriques murals

Edificada sobre palafits, pot ésser considerada com el port d’arribada dels productes grecs Tingué molta vitalitat durant el s VI aC Hom hi ha descobert una necròpoli molt important s VI-III aC És particularment rica la collecció de vasos àtics amb figures vermelles i negres, així com diverses ceràmiques alt-adriàtiques, italiotes i bronzes etruscs decorats esplèndidament, troballes conservades al Museo Nazionale Archeologico de Ferrara

Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del s V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del s III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea

Formava part de la federació etrusca fou vençuda pels romans 280 aC, i decaigué a l’època imperial Les excavacions, fetes entre el 1825 i el 1956, posaren al descobert, ultra el traçat dels carrers, una importantíssima collecció de vasos grecs, bronzes, peces d’orfebreria, escultures, etc Els frescs de la tomba François —escenes úniques sobre la història etrusca— són a la collecció Torlonia de Roma