Resultats de la cerca

Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics

Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític vers el 5000 aC, que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica 3800-3200 aC preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites vers el 2000 aC, moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut Posteriorment, Biblos sofrí la dominació…

Una lluita interna de Cirene i Barca féu intervenir els perses, que destruïren Barca i en deportaren els habitants a la Bactriana, vers el 512 aC

Localitat de la rodalia de Bonn, els anys que aquesta ciutat fou capital de la RFA 1949-90, esdevingué residència del president de la república i d’una part del cos diplomàtic Fou annexada a Bonn el 1968 Estació termal Indústria farmacèutica El poble de Godesberg, al peu del castell de Godesburg, passà a constituir, el 1935, l’actual ciutat gràcies a la seva agregació amb d’altres llogarets veïns

Correspon a l’actual Qaṣr ash-Shām, barri del Caire vell al-Fustāt Els romans, que l’anomenaven Babylon , hi posaren, en temps d’August, una de les tres legions d’Egipte Fou conquerida pel califa ‘Umar l’any 641 El nom es mantingué durant l’edat mitjana a Occident com a sinònim del Caire En els texts medievals catalans el soldà del Caire és anomenat soldà de Babilònia

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Els hikses l’elegiren com a capital i hi romangueren uns cent cinquanta anys, fins que fou presa per Amosis ~1567 aC A partir d’aleshores, Avaris desapareix de les fonts, si no és que calgui identificar-la, segons alguns, amb Tanis moderna Ṣān al-Ḥaǧar o amb Qantir-Hattana, que, segons altres, seria també la residència ramèssida de Pi-Ramsès

Fou presa per Juli Cèsar l’any 52 aC

Des del segle IX fou desplaçada per Kalaḫ i Nínive, però conservà el caràcter de ciutat sagrada amb un clericat poderós El 614 aC fou destruïda parcialment pels medes Tingué una darrera època d’esplendor sota els parts 140 aC-256 dC Fou excavada per la Deutsche Orientgesellschaft, sota la direcció de Robert Koldewey i Walter Andrae 1903-14 Hi han estat descoberts monuments importants temple d’Assur, el d’Ištar, el doble temple d’Adad i Anu i diversos palaus