Resultats de la cerca

Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions 

Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist

És aplicat, especialment, als artiodàctils

És aplicat per antonomàsia a l’apòstol Pau

El terme és aplicat també a la música música visigòtica i als altres elements que fan referència a aquesta mateixa litúrgia

El terme, però, és aplicat més concretament a les comunitats d’aquesta Església que s’uniren a Roma a partir del segle XVI i que són agrupades, des del 1830, sota el patriarcat de Babilònia dels Caldeus

El concepte equival a catòlic i, de fet, és utilitzat en aquest sentit per moltes esglésies protestants i en nombroses traduccions del credo, a causa de la connotació confessional que té el mot catòlic , aplicat a l’Església romana

Així, hom parla de l' Església llatina referint-se a l’Església occidental i sobretot a l’Església Catòlica, i de ritu llatí , aplicat, en general, a la tradició litúrgica d’Occident i, més específicament, a la tradició litúrgica romana