Resultats de la cerca
Es mostren 6885 resultats
Sant Jordi de Puigseslloses
Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
imposició de la cendra
Cristianisme
Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència.
vinagre medicinal
Farmàcia
Medicament per a ús tòpic, generalment capil·lar, en el qual ha estat emprat el vinagre com a vehicle.
També havia estat emprat com a antisèptic vinagre dels quatre lladres i com a estimulant respiratori vinagre anglès , però actualment és fora d’ús
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…
tranquil·litzant
Farmàcia
Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosis ni sedació important.
Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols