Resultats de la cerca

Situada al recinte del Parc Vallès, s’inaugurà l’any 2004 amb vint-i-una pistes de bowling de deu i una zona de jocs recreatius Es dedica principalment al bowling comercial, però també organitza competicions d’àmbit català Campionats de Catalunya, Lliga Catalana i circuit català i d’àmbit estatal Lliga S’hi entrenen els equips del Vallès Occidental

Situada al recinte de Mataró Parc, s’inaugurà l’any 2000 amb setze pistes de bowling de deu i una zona de jocs recreatius Es dedica principalment al bowling comercial, però collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling organitzant competicions d’àmbit català Lliga Catalana i circuit sènior i d’àmbit estatal Campionats d’Espanya S’hi entrenen els equips del Maresme

Obra de l’estudi Rojo, Ruiz i Rodríguez Arquitectes, s’inaugurà el 1996 i té una capacitat per a 919 persones Situada al Parc Comercial Barnasud, disposa de 26 pistes de bowling de deu Es dedica principalment al bowling comercial, però collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l’organització de competicions d’àmbit català Lliga Catalana i estatal Campionats d’Espanya i Lliga Acollí el torneig Catalonia Open – Trofeu Galasa 2005, 2006, prova del Circuit Europeu

Fou inaugurada el 1978 Disposa de 14 pistes de bowling de deu i té una capacitat per a 240 persones Hi entrenen regularment els equips federats dels clubs de Barcelona Es dedica al bowling comercial i collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l’organització de competicions d’àmbit estatal i internacional Des del 1978 s’hi organitza anualment el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, i també n’ha impulsat d’altres, com la Copa d’Europa d’equips femenins 1988, la Copa del Mediterrani 1988, 2002, l’European Women Master’s 2004-08 o la Copa Federacions 2008-10

Fou inaugurada el 2001 i disposa de 12 pistes Es dedica al bowling comercial i collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB per organitzar competicions d’àmbits català i europeu, i formar nous esportistes en l’escola de bowling Hi entrenen regularment els equips federats del club Seven 3, Club de Bowling Barcelona, Bowling Club Catalonia, Xtreme i els equips de la FCBB El 2008 començà a acollir competicions de primera categoria

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…

El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…