Resultats de la cerca
Es mostren 5500 resultats
ribera de Sallente
Ribera
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), que davalla del coll de Sallente (2 485 m), a la línia de crestes que separa les valls de Cardós i Ferrera.
ribera Salada
Ribera
Riu dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant meridional de la Tossa de Cambrils a l’extrem occidental de la serra d’Odèn, dins el municipi d’Odèn Solsonès, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte Segueix la direcció N-S fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu collector a Bassella Alt Urgell
istme de Corint
La península d’Argolida (part oriental del Peloponès) en primer pla; l’Àtica al fons; i l’istme de Corint que els connecta
Anita Gould (CC BY-NC 2.0)
Istme
Braç estret de terra (uns 6 km d’ample) que uneix el Peloponès amb la península Balcànica, travessat pel canal de Corint.
Kra
Istme
Istme del SE d’Àsia que uneix la part septentrional de la península d’Indoxina amb la seva part meridional.
Situat entre el golf de Tailàndia i la mar d’Andaman, en el seu punt més estret té 42 km d’amplada
imposició de la cendra
Cristianisme
Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència.
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…