Resultats de la cerca

Coneguda des del s XVIII amb el nom de la Fontana d’Or, es desconeix quina funció tenia en època romànica, quan es va construir Es va ampliar en època gòtica, durant els s XIV i XV, però sembla que va patir un incendi que en va provocar la posterior reconstrucció Des del 1973, després d’una llarga restauració, es convertí en un important centre cultural, i actualment és la seu de CaixaForum Girona L’aspecte d’aquest edifici, construït entre mitgeres i amb façana a dos carrers, és gòtic, tot i que va reaprofitar elements de construcció anteriors Les dues façanes tenen una…

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de…

Fou canonge de Tarragona i dignitat del capítol de Saragossa Ja bisbe de Vic, féu construir la nova catedral, que consagrà el 1803, i la part nord del palau episcopal, i féu ampliar l’hospital de Vic És el creador de la biblioteca episcopal, i féu pintar la galeria de bisbes vigatans de la Sala del Sínode, al palau episcopal Durant la guerra del Francès escriví per animar els patriotes del país, i no abandonà la ciutat quan aquesta caigué en poder dels francesos És autor de moltes cartes i pastorals, totes en castellà fou un dels bisbes que insistí més en la castellanització de…

Sembla que era d’origen aragonès i que fou monjo de Subiaco Des del 1398 era a la cort papal d’Avinyó Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417 Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia És autor d’una crònica sobre els…

Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el 2016 i després a Nicaragua…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna , que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…