Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
professió
Cristianisme
Dret canònic
Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut.
Si el compromís és per tota la vida, la professió pot ésser perpètua en els ordes és anomenada solemne i constitueix un veritable pacte entre l’institut i l’individu, o simple , quan l’institut es reserva el dret d’acomiadament Aquesta, encara, pot ésser només temporal anomenada equivocadament simple constitueix una segona prova, després de la qual el religiós pot emetre els vots perpetus o pot tornar a l’estat secular La renovació actual de la vida religiosa porta a substituir-la per una simple promesa
santuari
Arquitectura
Cristianisme
Capella, església, lloc, que ha adquirit caràcter sagrat a causa d’una revelació de la divinitat (o de la Mare de Déu o d’algun sant), o bé que conserva relíquies o imatges, i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge.
Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple Sovint constitueix la part més santa d’un temple N'existeixen a totes les religions Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions Sovint hi han nascut…
naixement
Naixement
© Lluís Prats
Art
Cristianisme
Representació de la naixença de Jesucrist al portal de Betlem.
Constitueix una manifestació popular artística molt arrelada, més coneguda amb el nom de pessebre
salmista
Cristianisme
Persona que canta o recita salms en l’ofici coral o en la missa.
Ministre litúrgic, en les esglésies de tradició siríaca constitueix el primer dels ordes menors
beatificació
Cristianisme
Declaració solemne amb què el papa afirma que una determinada persona, morta amb fama de santedat, és digna d’ésser venerada públicament.
Constitueix el penúltim estadi del procés de canonització, i la persona beatificada rep el nom de beat
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
acolitat
Cristianisme
A l’Església Llatina, darrer dels quatre ordes menors que precedien el sacerdoci.
Des del 1972, juntament amb el lectorat, constitueix un ministeri litúrgic, no exclusiu dels clergues, que habilita per a ésser ministre extraordinari de l’eucaristia
reina
Cristianisme
Títol marià que forma part de diverses invocacions —la majoria recollides en la lletania lauretana—, com és ara Reina del cel, Reina dels àngels, Reina dels apòstols, etc.
Constitueix el motiu de la festa del 22 d’agost amb el nom de Maria Reina , instituïda per Pius XII 1955 com a parallel a la de Crist Rei
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
silvestrí | silvestrina
Cristianisme
Monjo de la congregació monàstica de Sant Benet de Montefano (Macerata), Itàlia, fundada per Silvestro Guzzolini l’any 1231.
La congregació adoptà la regla benedictina i fou aprovada pel papa Innocent IV el 1248 El 1973 s’uní a la confederació benedictina, dins la qual constitueix una congregació pròpia Molt nombrosos a Itàlia durant l’edat mitjana, actualment són uns dos-cents Té fundacions a Sri Lanka i a Kerala Índia La congregació tingué una branca femenina que s’extingí el 1822