Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
paralitúrgia
Cristianisme
Cerimònia religiosa no prevista en els llibres oficials, però organitzada si fa no fa segons el model d’una celebració litúrgica.
El mot és d’invenció recent i tendeix a desaparèixer, atesa la flexibilitat actual de la litúrgia, després de la reforma del concili II del Vaticà
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n'és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del s XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
parròquia personal
Cristianisme
Circumscripció eclesiàstica extraterritorial, prevista excepcionalment pel dret canònic per a comunitats no circumscrites per diversos motius a cap territori, sobretot entre fidels de ritu o llengua nacional diversos.
Aquest tipus és propugnat avui en ambients urbans
comissari del Breu Apostòlic
Cristianisme
Comissari o jutge eclesiàstic a qui corresponia la jurisdicció sobre eclesiàstics i persones exemptes dels bisbat de Barcelona i de Girona prevista per un breu pontifici de Climent VII (1525); el càrrec fou vinculat al bisbe de Girona (Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic).