Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
sacrifici
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…
almoineria apostòlica
Cristianisme
Oficina apostòlica que regula la concessió dels subsidis pontificis als vells, als malalts, als necessitats, etc, i els rescriptes de les benediccions apostòliques.
Fou fundada, probablement, per Gregori X 1271-76
abreviador
Cristianisme
Oficial de la cancelleria pontifícia que redactava les minutes de butlles i breus.
Càrrec creat al s XIV, fou suprimit per Pius X
primicer
Cristianisme
El qui presidia el cor en els monestirs o col·legiates.
Del s X al XIII era anomenat també precentor, per tal com entonava els cants
caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada el 1850 a Barcelona pel caputxí Josep Tous i Soler amb la finalitat d’educar infants i noies.
La congregació fou aprovada el 1905 per Pius X i agregada a l’ordre dels caputxins Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya i a Amèrica
anell episcopal
Cristianisme
Anell que forma part de les insígnies del bisbe ja des del s. VII.
El seu ús es generalitzà els s IX-X És un símbol de la seva vinculació a la diòcesi Els abats, algunes abadesses i altres prelats porten un anell semblant
autèntica de relíquies
Cristianisme
Tira o full de pergamí o de paper on consta la identitat veritable o suposada de les relíquies.
Se'n conserven del segle VII endavant A la Seu d’Urgell n'han trobades del segle IX A partir del segle X acostumen a portar la sigantura del bisbe que les autentica
cancelleria apostòlica
Cristianisme
Oficina o dicasteri de la cúria romana, encarregada de l’expedició de les lletres apostòliques i les butlles, i de la custòdia del segell de plom i de l’anell del Pescador.
Existia ja al final del s VI i fou modificada diverses vegades, fins a la reorganització de Pius X Constitució Sapient Consilio , 1908 i, posteriorment, per la constitució apostòlica Regimini Ecclesiae Universae 1967 i el motu propio Quo aptius 1973, que la incorporà a la secretaria d’estat
responser
Música
Cristianisme
Llibre coral que conté els responsoris de matines, amb els invitatoris i les antífones dels nocturns.
Antigament formava un sol llibre amb l'antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l' antifonari o liber antiphonarius , el tonarium i el responser responsoriale A partir del s X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el del ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896
passioner
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté els relats de la passió dels màrtirs, col·locats segons el calendari del santoral, per a l’ofici matinal, i en la litúrgia hispana, gal·licana i ambrosiana, també a la missa.
De vegades porta texts hagiogràfics de sants no màrtirs, i quan aquests són molt nombrosos s’anomena llegender del santoral Correspon al sinaxari grec El primer passioner conegut és del final del s VII, i els més antics de tipus hispànic són del s X No es conserven passioners catalans íntegres, però els nombrosos fragments fins ara identificats probablement permetran de referne el contingut
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina