Resultats de la cerca

Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia Universitat Lateranense

Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios , inèdita el 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general Dedicà també alguns estudis a la història de l’art

Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El 1910 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i pressionat, al…