Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Lleó XIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Vincenzo Gioacchino Pecci en esdevenir papa (1878-1903).
Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya contribuí a posar fi al…
Óscar Arnulfo Romero y Galdámez
Cristianisme
Eclesiàstic salvadorenc.
Estudià amb els jesuïtes al seminari de San José de la Montaña San Salvador fins el 1937 Posteriorment anà a Roma, on fou ordenat sacerdot el 1942 Retornà al seu país el 1943, i aquest any s’incorporà a la parròquia de San Miguel, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador Bisbe de Santiago de María 1974, passà a la seu arxiepiscopal de San Salvador el 1977 Tot partint de posicions socials i eclesials conservadores, en adonar-se de la situació d’injustícia que patien àmplies capes de la població salvadorenca, esdevingué un defensor…
Arcadi Oliveres i Boadella
Economia
Cristianisme
Economista i activista en favor de la justícia social i la pau.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi 1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…
Bernhard Häring
Cristianisme
Teòleg moralista alemany.
Membre de la congregació dels redemptoristes, fou ordenat de capellà el 1937 Participà com a soldat sanitari al front de Rússia durant la Segona Guerra Mundial Després de la guerra es doctorà en teologia a la Universitat de Tübingen i, a partir del 1949, es dedicà a l’estudi i a la docència universitària en el camp de la moral Subratllà la perspectiva bíblica de la moral sobre la idea de la imitació de Crist La seva obra central, Das Gesetz Christi ‘La llei de Crist’, 1954, fou ampliada i refosa en les seves últimes edicions amb el títol Llibertat i fidelitat en Crist També publicà Ausweglos…
Thomas Becket
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury (1162-70).
Era d’origen normand Es formà a Merton Priory Survey i a París Fou nomenat canceller reial per Enric II Plantagenet 1154 En aquest càrrec confirmà els seus dots de diplomàtic i d’administrador El 1162 el rei el féu elegir, en contra de la seva voluntat, per a la seu primada anglesa, de la qual ja era ardiaca El canvi de vida que es produí en ell l’enfrontà amb el rei per la llibertat de l’Església i rebutjà les constitucions de Clarendon 1164 Malgrat la manca de base de totes les acusacions, en el sínode de Northampton els bisbes, forçats pel rei, el condemnaren, però el papa…
Antoine Arnauld
Cristianisme
Eclesiàstic francès conegut amb el sobrenom del Gran Arnauld.
El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes Escriví uns…
Aleix II
© J. Makjm
Cristianisme
Nom de religió de l’eclesiàstic ortodox estonià Aleksei Rüdiger.
De família d’immigrants russos, el 1949 acabà els estudis al seminari de Leningrad actual Sant Petersburg i l’any següent fou ordenat de sacerdot El 1953 es graduà a l’Acadèmia de Teologia de la mateixa ciutat Nomenat successivament bisbe 1961, arquebisbe 1964 i metropolita 1968 de Tallinn, el 1986 esdevingué metropolita de Leningrad i Novgorod Mantingué bones relacions amb el règim soviètic, amb el qual àdhuc collaborà Aquests anys fou també administrador i membre del Sínode del patriarcat de Moscou , del qual el 1990 fou elegit Patriarca en successió de Pimen i, conseqüentment, cap de l'…
Antoni Ribalta i Tisans
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, féu els dos anys de noviciat a Moià, on professà el 14 de setembre de 1879 Cursà els estudis eclesiàstics al juniorat de San Marcos de Lleó Començà el magisteri a Balaguer a la primària Ensenyà a Tàrrega 1885-1886 i a Olot 1888-1893, on féu classes de llatí i de dibuix A Sant Antoni de Barcelona fou l’encarregat dels alumnes externs grans El 1897 fou enviat a Panamà com a rector de la casa i collegi Colombino de Santiago de Veraguas per intentar salvar aquella recent fundació No ho aconseguí, entre d’altres motius, pel canvi de…
Manuel Irurita y Almandoz
Cristianisme
Eclesiàstic navarrès.
Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…
Climent VIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Gil Sanxis Munyós i Carbon, dit Doncel, en ésser elegit papa (1423-29), considerat antipapa.
De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…