Resultats de la cerca

Fou professor de filosofia al convent de Tortosa 1831 i de teologia al de Barcelona El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde A Barcelona fundà el collegi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona

Ingressà a l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou ordenat sacerdot 1721 Ensenyà en els collegis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736 Per encàrrec de l’abat Fornaguera escriví una Historia del real monasterio de Poblet , en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 reeditada a Barcelona el 1948

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona El 1709 fou elegit prior del convent de Cervera, i posteriorment fou examinador sinodal de Barcelona, Vic i Solsona i vicari provincial del Principat Partidari de Carles d’Àustria, restà a Barcelona durant tota la guerra de Successió Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1729, i publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar El solitario en el poblado 1744

Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del s XVIII

Lector de teologia a la Universitat de Cervera i a Solsona Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc 1821 Després de l’exclaustració s’establí a Solsona Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes 1821, Jesucrist crucificat, capità dels servils 1824 i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual 1830

Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat

De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI

Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic