Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Narcís Puig
Cristianisme
Dominicà.
Fou professor de filosofia al convent de Tortosa 1831 i de teologia al de Barcelona El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde A Barcelona fundà el collegi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya
Antoni Palau i Térmens
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador.
Ingressà a l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou ordenat sacerdot 1721 Ensenyà en els collegis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736 Per encàrrec de l’abat Fornaguera escriví una Historia del real monasterio de Poblet , en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 reeditada a Barcelona el 1948
Agustí Antoni Minuart i Parets
Cristianisme
Eclesiàstic.
Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona El 1709 fou elegit prior del convent de Cervera, i posteriorment fou examinador sinodal de Barcelona, Vic i Solsona i vicari provincial del Principat Partidari de Carles d’Àustria, restà a Barcelona durant tota la guerra de Successió Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1729, i publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar El solitario en el poblado 1744
Francesc Xarrié
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs
Joan Torrella
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Clergue i llatinista.
Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del s XVIII
Tomàs Bou
Literatura
Cristianisme
Escriptor i dominicà.
Lector de teologia a la Universitat de Cervera i a Solsona Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc 1821 Després de l’exclaustració s’establí a Solsona Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes 1821, Jesucrist crucificat, capità dels servils 1824 i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual 1830
Agustí Torres
Literatura
Cristianisme
Literat i eclesiàstic.
Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat
Ramon de Tàrrega
Cristianisme
Teòleg.
De família jueva i batejat a onze anys, ingressà al convent de dominicans de Cervera Estudià en diversos convents de l’orde i hi fou professor de lògica 1357 i de teologia 1365 A causa d’algunes doctrines seves, fou empresonat per ordre de l’inquisidor Nicolau Eimeric 1368 Apellà a la cort papal, però morí abans de la conclusió del seu procés Eimeric extractà de les seves obres, que no s’han conservat, 22 proposicions que foren condemnades com a herètiques per una butlla de Gregori XI
Ponç de Vilaró
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic