Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Guadall d’Empúries-Rosselló
Cristianisme
Bisbe d’Elna (920-47).
Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat
Antoni Rosselló i Sureda
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Entrà a l’orde trinitari a Mallorca 1802 i completà la formació a València 1816 Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari El Atleta de la Verdad 1822 això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid 1824, on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral…
Joaquim Rosselló i Ferrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858 Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri 1864 i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa 1890 Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca l’impellí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors , devoció que ell sempre havia fomentat Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació allà residí fins el 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el moviment de la…
Pere Marcè i Sentaló
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta.
Rector de Sant Martí de Cornellà de Conflent És autor de Los set salms penitencials en versos catalans 1806, versió catalana en quartetes heptasillàbiques de rima perfecta encadenada i en un to popular i colloquial Van precedits d’una “advertència”, tractat breu sobre el sentit i la interpretació dels salms, i cadascun d’ells va també precedit per una explicació de les circumstàncies en què fou escrit, amb aclariments d’alguns passatges difícils, crítica d’interpretacions antiquades i justificacions de la traducció
Joan Torrella
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Clergue i llatinista.
Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del s XVIII
Ferrer
Cristianisme
Dominicà, el 1252 era prior del convent de Carcassona, i entre el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, a la mateixa càtedra en què poc abans ho havia fet Tomàs d’Aquino, de qui rebé una marcada influència.
Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà
Pere Puigmarí i Funes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals
Jaume Domènec
Cristianisme
Historiografia
Historiador dominicà, mestre en teologia.
Fou mestre del seu orde a la província de Provença 1357 i provincial d’Aragó 1363-67, preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca 1357 i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda, de la qual es perdé una part al segle XIX Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa,…
Manuel Boixó
Cristianisme
Sacerdot.
Participà en el complot de Vilafranca de Conflent 1674 per a reincorporar el Rosselló a Catalunya des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà
Pere Nicolau
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia, fou professor a la Universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria 1630, llibre d’adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l’edat mitjana eren encara populars al s XVII Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina