Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Bernat Gui
Cristianisme
Teòleg occità.
Dominicà, fou inquisidor de Tolosa de Llenguadoc 1307-24 Perseguí els valdesos i deixà una obra, Practica inquisitionis heretice pravitatis, autèntic “manual de l’inquisidor” Fou nomenat bisbe de Tui Galícia el 1323 i de Lodeva Llenguadoc el 1324
William Law
Cristianisme
Teòleg anglès.
Exponent de la tendència High Church en l’anglicanisme, propugnà una moral religiosa que insistia més en l’actitud interior que no en la pràctica legalista i externa El seu Serious Call to a Devout and Holy Life 1728 ha estat popular fins a l’actualitat
Jean Labadie
Cristianisme
Místic i reformador.
Jesuïta, oratorià, sacerdot rural i canonge a Amiens, es lliurà a la predicació Adherit al calvinisme 1650, la seva doctrina —labadisme—, oposada a la pràctica externa i amb tendència a una mena de comunisme cristià, fou condemnada pel sínode de Dordrecht 1688 Formà una comunitat dissident, que s’extingí el 1740
Juan Antonio Llorente
Historiografia
Cristianisme
Sacerdot i historiador castellà.
Secretari general de la inquisició 1789-1801, intentà un pla de reformes, que no fou posat en pràctica Nomenat conseller d’estat per Josep Bonaparte 1808, fou encarregat dels arxius de la inquisició 1809, de la supressió dels ordes monàstics i de la direcció general dels Bienes Nacionales Passà a França 1813, on escriví la seva obra més important Histoire critique de l’Inquisition d’Espagne , 1817-18
Josep Rossell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848
Àlvar de Còrdova
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Dominicà, predicador i reformador del seu orde Introduí la pràctica pietosa del via crucis a la península Ibèrica Fou confessor de la reina Caterina, muller d’Enric III, i de Joan II de Castella, els drets del qual defensà sembla que aconsellà a Vicent Ferrer l’elecció de Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí El seu culte com a beat fou aprovat el 1741 Festa 19 de febrer
Joan Binimelis i Puig
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807
Josep Francesc Clavera
Cristianisme
Jesuïta i cirurgià.
Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet
Antoni Mirats i Monsonís
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925
Lleó X
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni de Mèdici en esdevenir papa (1513-21).
Successor de Juli II, prosseguí el concili V del Laterà Practicà el nepotisme Afavorí el nou matrimoni de Lluís XII de França amb la germana d’Enric VIII d’Anglaterra i negocià un concordat 1516 amb Francesc I Més tard, preveient la millor situació de Carles V, l’ajudà econòmicament a sostenir les guerres d’Itàlia La seva butlla per a recollir diners per a la construcció de Sant Pere provocà la revolta de Luter qüestió de les indulgències , que no fou prou valorada pel papa Gran humanista, exercí el mecenatge Rafael, Miquel Àngel, etc