Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…
bisbat de Jaca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Jaca.
Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona
bisbat de Pallars
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat efímer creat el 888 amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon lI de Pallars-Ribagorça.
El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…