Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Benet de Sala i de Caramany
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1658 ingressà al monestir de Montserrat Estudià i ensenyà teologia al collegi benedictí de San Vicente de Salamanca, on es llicencià el 1675 El 1682 fou elegit abat de Montserrat, però el 1684 Carles II el nomenà abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella, d’on passà —el 1688— a Santa Maria de Gerri El 1698 fou nomenat bisbe de Barcelona per Innocenci XII El 1700 reconegué la sobirania de Felip V, el qual aviat el considerà persona non grata a causa del seu austriacisme i el 1705 el cridà a Madrid per allunyar-lo de la seva diòcesi El 1706 prestà obediència a l’arxiduc Carles…
Francesc de Josa i d’Agulló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona —…
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…