Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Albert Bonet i Marrugat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona es doctorà en teologia 1917 i en filosofia 1930 Canonge de Barcelona 1948 Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936 Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i collaborà en les primeres reaccions de Gaudium et…
Josep Vidal i Bachs
Cristianisme
Religiós escolapi, músic, director d’escolanies.
Biografia Els fets de l’octubre del 1934 obligaren la seva família a abandonar Barcelona, que es traslladà primer a Castellar del Vallès i després a Vilatenim De nou a Barcelona, el 1939 fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni El 1947 entrà al calassanciat d’Alella amb la decisió de ser escolapi El 7 d’agost de 1949 començà el noviciat i professà el 13 d’agost de 1950 Cursà filosofia a Iratxe i l’enviaren a Marsella per estudiar teologia El 1956 començà el magisteri a Granollers i el 21 de setembre de 1957 fou ordenat sacerdot a la basílica de Montserrat A les escoles de Sant…
il·luminisme
Cristianisme
Doctrina i moviment, difosos sobretot a la península Ibèrica, que col·loquen, en una línia de caire protestant, l’experiència mística religiosa per damunt de tot altre criteri de veritat.
Sobre una mística neoplatònica, revifada pel Renaixement, i amb una oberta simpatia per tot el que fos reduir la pràctica religiosa externa —litúrgia, sagraments, pregària oficial—, l’illuminisme considerava la fe com a amor o experiència mística, interpretava l’Escriptura en funció d’aquesta i practicava una ètica llibertària, utòpica i pacifista, fruit d’una interpretació de la llibertat cristiana com a llibertat de l’abandó, al qual hom arriba per la contemplació o deixament dexamiento , totalment oposat a qualsevol tipus de voluntarisme Els desordres sexuals, atribuïts als illuminats,…
Vicenç de Paül
Retrat de sant Vicenç de Paül
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut als Països Catalans Vincent de Paul, eclesiàstic i fundador.
Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que…
esperança
Cristianisme
Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.
L’esperança cristiana es fonamenta en la resurrecció de Crist, signe de la transcendència de l’acció de Déu i, alhora, penyora de la seva realització per a l’home Per això el creient, alhora que no pot deixar de mantenir l’esperança, tampoc no pot fer de l’objecte d’aquesta quelcom posseït o manipulable, ni, per això mateix, es pot abandonar a la passivitat alienadora d’una simple espera, ans s’ha d’esforçar responsablement com a expressió de la seva mateixa esperança en la construcció d’un món més d’acord amb el regne de Déu L’Església esdevé comunitat de la salvació perquè, tot…
Vicenç
Cristianisme
Diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià.
L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina,…
Manuel Irurita y Almandoz
Cristianisme
Eclesiàstic navarrès.
Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…
Aureli Maria Escarré i Jané
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Escarre.jpg)
Aureli Maria Escarré
Fundació Monestir de Montserrat
Cristianisme
Abat.
Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el…
Fèlix Amat de Palou i Pont
![](/sites/default/files/media/FOTO/B103682.jpg)
Felix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòsof, teòleg i lexicògraf.
Format al seminari de Barcelona sota el mestratge dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent, de qui esdevingué secretari 1774 i de qui enaltí l’obra en l' Oración fúnebre Fou professor de filosofia i publicà les Institutiones Logicae , llibre de text a molts centres docents Més tard fou rector del seminari barceloní Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona El 1785 passà a Tarragona com a canonge magistral i collaborà amb l’arquebisbe Francesc Armanyà en la creació de la Societat d’Amics del País, alhora que donà començ a…