Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
papa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/papes.jpg)
Papes de l'església romana
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ésser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l'alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l'elecció i ordenat de bisbe, si no ho era,…
nestorianisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.
Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apollinarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos mare de Déu, aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme El temps li donà la raó…
pelagianisme
Cristianisme
Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.
La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de…
espiritual
Cristianisme
Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.
Sorgida al voltant de Peìre Olieu , Ubertino da Casale , Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins , dissolta molt aviat per Bonifaci VIII Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes de Gioacchino da Fiore, i foren condemnats per Roma el 1317 Resistiren molt a la província d’Ancona Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals…
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…