Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Désiré Mercier
Cristianisme
Eclesiàstic belga.
Sacerdot 1874 i professor a Lovaina 1882, fundà l’Institut Superior de Filosofia 1889 i la Revue Néoscolastique 1894 Entusiasta del neotomisme Cours de Philosophie , 1892-94, combaté el cientisme i el Modernisme Arquebisbe de Malines 1906 i cardenal 1907, durant la Primera Guerra Mundial lluità contra l’ocupació alemanya i, amb lord Halifax, organitzà les converses de Malines 1921-25 per a la unió de les esglésies Publicà unes influents Oeuvres pastorales en 7 volums 1911-29
Joan Damascè
Cristianisme
Predicador, teòleg i el darrer dels pares grecs.
Monjo del monestir de Sant Sabas, prop de Jerusalem, combaté, amb la seva eloqüència i per escrit, la iconoclàstia Entre les seves obres es destaca Πηγ`η γνώσεως ‘Font de coneixement’, mena de summa teològica en tres parts, on exposa, resumida, la fe ortodoxa, basada en la Bíblia, els pares i els concilis, més unes nocions de la Dialèctica d’Aristòtil i la descripció de les principals heretgies La seva festa se celebra el 4 de desembre
Pere Màrtir
Cristianisme
Predicador italià, anomenat també Pere de Verona.
De família càtara, fou rebut als dominicans de Bolonya pel mateix sant Domènec 1221 Designat inquisidor del nord d’Itàlia per Gregori IX 1251, obtingué una gran anomenada com a predicador i miracler, combaté els patarins a Milà, alhora que convertí i exilià nombrosos càtars catarisme Fou assassinat als boscs de Farga Milà Enterrat a l’església de Sant'Eustorgio de Milà, el seu sepulcre és obra de Giovanni di Balduccio Té una iconografia força important Fra Angèlic, Ticià, etc Fou patró dels inquisidors La seva festa se celebra el 29 d’abril
Benet XIII
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Francesco Orsini
en esdevenir papa (1724-30).
Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…
Francesc d’Olzinelles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà
Pietro Ballerini
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic, teòleg i canonista.
Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S Agostino negli studi 1724, on semblava sostenir la doctrina del probabilisme Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència 1741, la Summa de Ramon de Penyafort 1745 i el tractat De iure divino et naturali circa usuram 1744-47, alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I 1753-57 És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia
Àngel Carbonell i Pera
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot a Barcelona 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana 1906 El 1918 fou nomenat passioner, ofici que el relacionà amb els pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona Fruit del seu treball pastoral en aquest ambient, publicà El colectivismo y la ortodoxia católica 1928, que suscità una àmplia polèmica entorn de molts dels seus conceptes, que s’apartaven del punt de vista catòlic tradicional Collaborà en el diari El Matí i en les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales Després de la Guerra Civil de 1936-39,…
,
Nikolaus von Amsdorf
Cristianisme
Teòleg alemany.
Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels…
Pedro Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí…
Joan de Palomar
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per rebellió És autor…