Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903

Ordenat de sacerdot 1896, fou professor del seminari i canonge de Rieti Passà aviat a la secretaria d’estat del Vaticà, d’on Benet XV el nomenà secretari adjunt 1915 Nunci apostòlic a Madrid 1921-39, defensà els drets de l’Església enfront del govern de la Segona República i organitzà l’Acció Catòlica espanyola Cardenal in pectore 1933, no fou proclamat fins el 1935 Installat a Roma, fou arxiprest de Sant Pere del Vaticà i datari del papa Collaborador de Pius XII, en fou legat en el Congrés Eucarístic de Barcelona 1952

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que fou empresonat…

S’ordenà de sacerdot el 1911 Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la Guerra Civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola sd, signat Joan Comas, i La meva…

Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…

Nomenat cardenal pel seu cosí Lleó X 1513-21, tingué un paper preponderant durant el pontificat d’aquest En esdevenir papa, seguí una política vacillant entre Francesc I de França i Carles V que conduí al saqueig de Roma 1527 Hagué de sotmetre's aleshores a la voluntat de l’emperador pau de Barcelona , el qual ell mateix coronà a Bolonya 1530 obtingué en canvi la seva ajuda per tal d’instaurar els Mèdici a Florència les tropes imperials assetjaren, el 1529, la ciutat, fet que representà la desaparició definitiva de la república florentina No pogué evitar l’expansió de la Reforma, i la seva…

Inicialment fou un dels promotors de l' enosi amb Grècia Defensor del dret d’autodeterminació dels xipriotes, fou deportat a les illes Seychelles 1956, i tornà a Xipre després de la independència 1959 Elegit president de la república 1960, procedí a la revisió de la constitució Entrà en conflicte amb la minoria turca, i provocà un greu conflicte entre Atenes i Ankara 1963 S'allunyà gradualment del projecte de l’enosi, i topà amb els grups annexionistes, encapçalats pel general Georgios Grivas Escapà amb vida del cop d’estat dirigit per la dictadura atenesa 1974 Ocupat un 40% del territori…

El destinaren a Montevideo a mitjan segle XIX Hi ensenyà al prestigiós internat Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago, on estudiaven els fills de les famílies illusstres d’aleshores Mata visqué la gran crisi provocada en el camp educatiu a causa de l’anomenada Guerra Grande 1843-51, que originà un període de desorganització Féu campanya a favor de l’ensenyament públic, i es traslladà a Melo, on es féu càrrec de l’escola pública de nois i desenvolupà un gran treball hom sap que mentre ell la dirigí 1852-69 i promogué, el centre escolar arribà a tenir més de 100 alumnes…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1890, aquest mateix any ingressà a la Companyia de Jesús Ordenat sacerdot el 1899, el 1901 fou destinat a València per ocupar la direcció de la Congregació Mariana del Patronat de la Joventut Obrera, institució que dirigí fins el gener del 1932, quan la Companyia de Jesús fou dissolta pel Govern de la Segona República Durant aquests anys dugué a terme diverses iniciatives, com ara les primeres colònies escolars de València 1906, la Casa dels Obrers 1908, l’equip de futbol Gimnàstic Patronat 1909 i el Parc Escola 1928 Morí assassinat per…