Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
ritu maronita
Cristianisme
Ritu litúrgic propi dels maronites.
Classificat com a variant del ritu siríac o antioquè, presenta punts de contacte amb el ritu caldeu, encara no explicats suficientment
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de vots simples anomenat Societat de Maria, fundat el 1824 a Lió pel sacerdot francès Jean-Claude Colin i aprovat per Pius IX el 1873, amb una finalitat bàsicament missionera.
Consta de sacerdots i de germans El 1882 fundaren un seminari major a Barcelona, que perdurà deu anys el 1890 hi fundaren un seminari menor, que el 1908 fou traslladat a Malgrat
mariscal del conclave
Cristianisme
Dignitari laic de la cort pontifícia que té a càrrec seu la custòdia del conclave.
Al s XIII aquest càrrec fou concedit amb caràcter hereditari als Savelli, i el 1712 passà als Chigi
marcionita
Cristianisme
Membre de l’església fundada per Marció (segle II), estesa per l’imperi Romà, Aràbia i Pèrsia.
Els marcionites persistien encara al segle V, però acabaren essent absorbits pel maniqueisme, atesa l’afinitat de llurs concepcions dualístiques
manual
Cristianisme
Llibre que conté els ritus per a la celebració i administració dels Sagraments.
mansionari
Cristianisme
Persona que tenia cura d’una església (llànties, neteja i ornamentació).
Als seus orígens era un eclesiàstic, i més tard fou un seglar, almenys en l’església llatina
maniple
Cristianisme
Insígnia o ornament litúrgic (semblant a l’estola, però de mides més reduïdes) que portaven el sotsdiaca, el diaca i el celebrant, a l’avantbraç esquerre, durant la celebració de la missa.
Era una derivació de l’antiga mappula , espècie de mocador que duien els cònsols romans amb el qual feien el senyal per a començar un acte
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina