Resultats de la cerca

Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors de Jaume II…

Succeí el patriarca Ignasi, deposat pel regent Bardas En la lluita que hi hagué entre Foci i els partidaris d’Ignasi, el papa Nicolau I excomunicà Foci, però aquest fou defensat per l’emperador Miquel III L’emperador Basili I rehabilità Ignasi, i el papa Adrià II condemnà Foci, deposat també pel vuitè concili ecumènic 869-870 Mort Ignasi, el papa Joan VIII rehabilità Foci, el qual féu un esforç de reconciliació L’emperador Lleó VI, per enemistat amb Teodor Santabarenos, promogut per Foci a la seu d’Euchaita, deposà el patriarca Foci es preocupà per les missions, especialment…

Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona Escriví Vida de san Ignacio de Loyola 1753 i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias 1753

A la segona meitat del s XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona Figura vestit amb la gramalla en una pintura de la casa de la ciutat 1688-90 Josep Costa escriví 1690 Vida del glorioso san Fileto, màrtir

Un esclau seu, Onèsim, fugí a Roma per cercar l’ajut de Pau, el qual, a Colosses, havia predicat la superació de l’esclavitud Pau el remeté a l’antic amo amb una epístola, segur que les relacions entre amo i esclau, insuperables jurídicament i sociològicament, es mitigarien per la força de l’amor cristià

Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfaquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana

És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos , inèdit

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas

Protegit del confessor de Ferran VI d’Espanya, Rávago, fou un dels negociadors del concordat del 1753 Membre del Consell de Castella, el 1766 defensà l’expulsió dels jesuïtes el 1773 substituí el comte d’Aranda en la presidència de l’esmentat consell Protegí la Sociedad Económica Matritense

Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March