Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
credo
Cristianisme
Paraula llatina, traducció del grec, amb què comencen els símbols de fe de l’Església antiga i que significa la professió de fe catòlica.
El credo cristià és un conjunt d’articles de fe, estructurats entorn del misteri trinitari símbol
corredempció
Cristianisme
Concepte teològic, no gaire precisat, que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist.
El concili II del Vaticà refusà d’emprar aquest terme, que és estrany al Nou Testament Hom l’entén com l' assentiment total de Maria a la tasca exclusiva de Crist
corona d’espines
Cristianisme
Corona que, per escarni, els soldats cenyiren a Jesús com a rei dels jueus.
En són venerades moltes relíquies Santa Espina
corepiscopus
Cristianisme
Bisbe de les contrades rurals, sotmès a la jurisdicció del bisbe de la ciutat, equivalent, en bona part, a un vicari episcopal.
Esmentada per primera vegada al segle IV, aquesta institució ha estat corrent a l’Orient, sobretot a les esglésies de tradició siríaca A l’Occident, florí a França i a Alemanya als segles IX-XI, i fou desconeguda a la península Ibèrica i a Itàlia
ritu copte
Cristianisme
Forma de la celebració cultural pròpia de l’Església copta.
Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen dues figures…
copó
Copó
Cristianisme
Vas de metall, sovint daurat en la part interior, o d’una altra matèria adequada, on hom guarda les hòsties consagrades.
convulsionari | convulsionària
Cristianisme
Membre d’una secta jansenista del s XVIII, formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual, al cementiri de Saint-Médard, hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.
Tancat el cementiri per ordre reial 1732, els adeptes s’organitzaren en associació secreta, de costums aberrants
convictori
Cristianisme
Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral.
convers | conversa
Cristianisme
A l’alta edat mitjana persona que adoptava, ja adulta, la vida monàstica.
convent
Cristianisme
Casa on viu una comunitat de religiosos o de religioses sota les regles de llur institut.
Etimològicament més pròxim de cenobi , d’aplicació estrictament monàstica, el mot és reservat amb precisió per a les cases d’ordes no monàstics, bé que en l’ús popular té el sentit més general