Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
contrició
Cristianisme
Penediment d’haver pecat que procedeix de la consciència que l’ofensa a Déu és deplorable en ella mateixa i no en virtut del càstig que pugui merèixer.
Hom parla del dolor de contrició , tot oposant-lo al d'atrició, com a senyal de penediment perfecte penitència
consubstanciació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la presència del Crist en l’eucaristia no comporta que desapareguin la substància del pa i la del vi.
Sostinguda per Luter i les esglésies luteranes, aquesta doctrina, que fins al concili de Trento fou possible en l’Església Catòlica, després en fou exclosa per la doctrina de la transsubstanciació
consilium
Cristianisme
Nom amb què són designats diversos organismes, creats pel papa, de caràcter generalment consultiu o executiu, auxiliars de la cúria romana.
connovici | connovícia
congregacionalisme
Cristianisme
Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos de creients independents i autònom regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal o episcopal).
Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les comunitats…
confraria
Cristianisme
Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.
Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja al s VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants al s XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment extraordinari les confraries del Roser i del Santíssim Sagrament o de la Minerva, i,…