Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Guillem de Montcada
Cristianisme
Frare dominicà, bisbe d’Urgell (1295-1308).
Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya
Guillem de Balsareny
Cristianisme
Bisbe de Vic (1046-74).
Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma, proclamà una…
Guillem de Montcada i d’Aragó
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1257-82).
Fill del senescal i baró d’Aitona Guillem Ramon I Era degà de Lleida quan fou elegit bisbe, i fins el 1261 fou electe Donà normes per estabilitzar el nombre de canonges i beneficiats 1261 i féu un conveni amb el capítol i el prior de Roda sobre les rendes i obligacions envers el bisbe de Lleida 1272 Al seu temps fou acabada la catedral, que consagrà el 1278 Des del 1268 actuava a Lleida un altre degà anomenat Guillem de Montcada, que ha estat sovint confós amb ell
Guillem de Mont-rodon
Cristianisme
Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’…
Guillem Pere de Ravidats
Cristianisme
Bisbe de Roda i primer bisbe de Lleida després de la conquesta.
Abans d’ésser bisbe de Roda 1143 havia estat ardiaca d’aquella seu El 1148, en virtut de la creença que el bisbat de Roda era la continuació de l’antic de Lleida, fou pactat entre els comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell que, un cop conquerida Lleida, seria donat el seu bisbat a Guillem Pere, de Roda, com succeí tot just conquerida la ciutat 1149 El mateix any, Ramon Berenguer IV li concedí totes les mesquites amb llurs béns per a convertir-les en esglésies, com féu tot seguit amb la mesquita major, que convertí en la catedral S'esforçà en l’endegament de Lleida en l’…
Guillem Vives i Roger
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, el 1769 n'era prior i el 1772 abat L’any següent fou nomenat també vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra El 1780 fou reelegit abat Deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau i un comentari en català a la regla de sant Benet, fruit de les conferències que feia a la seva comunitat
Guillem Hijarrubia i Lodares
Historiografia
Cristianisme
Dret
Historiador, doctor en teologia i en dret canònic.
Fou degà de la catedral de València 1954 i vicari general, i també director del Centre de Cultura Valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes Los tiempos del pontificado de santo Tomàs de Villanueva vistos por un poeta latino del siglo XVI , 1959 El código Panthalia , 1962 i els himnes litúrgics de la seu valentina De poesia sacra latina seu de hymnis liturgicis Ecclesiae Valentinae , 1925
Guillem Rovirosa i Albet
Literatura
Cristianisme
Escriptor i propagandista catòlic.
Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent Fou l’iniciador del comunitarisme Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i publicà, entre d’altres,…
Guillem Arnau de Patau
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1361-64).
Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent