Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Guillem de Barberà
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1248-55).
Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
Ponç d’Aguilaniu
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda
Pere de Magarola i Fontanet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un apotecari, fou successivament prior de Santa Anna 1618-22, bisbe d’Elna 1622-27, de Vic 1627-34 i de Lleida 1634 El 1623 era president de la generalitat de Catalunya Autor d’un Epítome de la imatge de la Verge Maria de la Victòria del lloc de Tuïr , d’uns Miragles de la Benaventurada Concepció de la Verge Maria per los anys de 1616 i d’unes Constitucions sinodals Vic, 1628
Miquel Llot de Ribera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir era prior del…
Joan de Nicolau Sacharles
Cristianisme
Protestant.
Estudià teologia a Lleida amb el mestre Bartolomé Hernández 1596 Monjo jerònim, cantà missa a El Escorial en presència de Felip III Convertit a la Reforma, exercí de metge a Nimes i Arle Occitània A Londres sofrí un atemptat en què resultà malferit, però se’n sortí Traduí al castellà Bouclier de la Foy , de Pierre du Moulin, obra que presentà a Carles, príncep de Galles 1619, que s’ha perdut, però Publicà The Reformed Spaniard Londres, 1621 versió castellana, 1854
Francesc Gamissans i Anglada
Periodisme
Literatura
Cristianisme
Franciscà periodista i escriptor.
Fou redactor des del primer número i collaborador del setmanari Catalunya Cristiana , i també escriví en diverses revistes, com ara Verdad y Vida , Teologia Actual , Acollida i Esperança i Foc Nou Com a guionista treballà durant nou anys en el programa radiofònic Paraula i Pensament , de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i fou productor i presentador de quatre documentals sobre Terra Santa per a Televisió Espanyola Publicà més de 30 llibres, amb un estil personal bellíssim Traduí del llatí al català per primera vegada les anomenades Fonts franciscanes en cinc volums, elogiat pel poeta…
Ferran Maria Palmés i Vilella
Psicologia
Cristianisme
Jesuïta i psicòleg.
Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús S’ordenà de sacerdot 1912 i fou nomenat professor de psicologia 1912 Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica Expulsat de l’Estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana Torí El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana Entre les…
Berenguer de Peralta
Cristianisme
Frare dominicà i bisbe de Lleida.
Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244 Seguint l’exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant Ramon de Penyafort es féu dominicà Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor 1255, però es resistí a acceptar Consta la seva actuació episcopal pel maig del 1256, i morí quatre mesos després Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte
Pedro de Santiago Anglada y Sánchez
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1640-45) i de Lleida (1645-50).
Entrà a l’orde dels agustins descalços Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral Tant a…