Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
carmelitana terciària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Lleida i a Ciutadella el 1860 pel carmelità Francesc Palau i Quer.
A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món
Carme Sallés i Barangueras
Cristianisme
Monja dominica.
Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de…
carmelitana teresa de Sant Josep
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada per Teresa Toda, vídua de Guasch, i la seva filla Teresa Guasch i Toda el 1878.
Dedicada a l’ensenyament, té 29 cases, 13 de les quals als Països Catalans
hospitalària del Sagrat Cor
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina fundada el 1881 per B.Menni, restaurador de l’orde dels hospitalaris de Sant Joan de Déu.
El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa
ursulina
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Brescia el 1535 per santa Àngela Mèrici per a l’educació de les noies.
És la primera de totes les congregacions religioses fundades amb aquest fi específic Ben aviat es diversificà en branques o congregacions particulars Les de París i Bordeus foren convertides en ordes monàstics de clausura per sant Carles Borromeo el 1572 El 1900 el papa Lleó XIII formà la Unió romana d’Ursulines, dividida en tretze províncies, entre les quals hi ha les d’Espanya i Portugal
Joaquima de Vedruna i Vidal
Cristianisme
Fundadora religiosa.
Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada…
esclava de Maria Immaculada
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada el 1892 a València per Joana Maria Condesa i Lluch, dedicada a la protecció d’obreres.
La congregació té cases, principalment al País Valencià
regla monàstica
Cristianisme
Dret canònic
Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels s IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de Lerins, que…
caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada el 1850 a Barcelona pel caputxí Josep Tous i Soler amb la finalitat d’educar infants i noies.
La congregació fou aprovada el 1905 per Pius X i agregada a l’ordre dels caputxins Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya i a Amèrica
josefina
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina de dret pontifici fundada a Calella (Maresme) el 1875 pel jesuïta Francesc X. Butinyà i per Isabel de Meranges.
Té com a finalitat el servei dels malalts i dels hospitals, tenir cura de nenes òrfenes i la reeducació religiosa i moral de noies desencaminades El 1878, quan el bisbe n'aprovà les constitucions basades en les dels jesuïtes, tenien dues cases al bisbat de Girona i una al de Barcelona En 1882-85 hom intentà de fusionar la congregació amb una de similar, les serventes de Sant Josep, fundada pel mateix Butinyà a Salamanca, però l’oposició de la part castellana ho impedí El 1900 obtingueren el decretum laudis , seguit de l’aprovació pontifícia 1902 i de l’aprovació definitiva 1935 El 1925 foren…