Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
cadira gestatòria

cadira gestatòria del papa Pius VII (palau de Versalles)
crèdits: Jebulon (creative commons)
Tecnologia
Cristianisme
Seient construït damunt un baiard, apropiat perquè el portin entre dotze homes.
Era usat, fins al temps de Joan XXIII, pel papa en algunes solemnitats
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV
butlla de la Cena
Cristianisme
Nom amb què era coneguda popularment als Països Catalans la butlla In Coena Domini
.
butlla blanca
Cristianisme
Butlla donada per un papa després de l’elecció i abans de la seva coronació, dita així perquè tenia l’anvers en blanc.
butlla
Cristianisme
Document pontifici.
El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor , gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—, consistoriale —signada pel papa i els cardenals—, i executòria aquesta…
breu
Cristianisme
Document pontifici (dit també breu pontifici), menys solemne que la butlla.
Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins al s XV
teoria de les branques
Cristianisme
Teoria propugnada sobretot al s XIX pel moviment anglicà d’Oxford.
Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes
bisbe titular
Cristianisme
Prelat promogut a l’orde episcopal amb el títol d’una església antigament cristiana, però actualment sense fidels ni clerecia.
bisbe residencial
Cristianisme
Bisbe que és al cap d’una diòcesi i hi exerceix la jurisdicció ordinària.