Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
rogativa
Cristianisme
Súplica pública de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps.
Processons lustratives lustració, originàriament supletòries de les processons paganes dels robigalia de Roma i dels ambarvals amb què hom implorava la protecció contra el mal temps i les epidèmies, foren fins fa poc 1969 vinculades a uns temps concrets lledània Suprimides les lletanies majors 25 d’abril, hom conserva les menors, adaptades a les necessitats dels llocs i en els temps prescrits per cada conferència episcopal
ritualisme
Història
Cristianisme
A Anglaterra, dins el moviment d'Oxford, moviment nascut vers el 1850 sota l’impuls d’E. Pusey que pretenia de restablir en la pràctica de l’Església anglicana els principals ritus utilitzats per l’Església catòlica.
El moviment reeixí en l’església alta High Church , però no pas en la baixa Low Church
ritual
Cristianisme
Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques.
Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del…
ritual
Cristianisme
Conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte, en una celebració litúrgica.
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
ritu
Cristianisme
Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques.
En l’església llatina, a partir del s XVI, el mot comprenia l’ordenament general de la litúrgia, del calendari, el grau de solemnitat de les festes Hom parlava de ritu simple, ritu doble subdividit en major, menor, de primera i de segona classe Actualment indica el conjunt d’una celebració litúrgica com és ara el ritu de la missa o del baptisme o bé un dels seus elements com el ritu de la pau o el de la imposició de mans
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
revisió de vida
Cristianisme
Mètode emprat per l’Acció Catòlica, els Cursets de Cristiandat i altres moviments catòlics moderns d’espiritualitat i d’apostolat i consistent a posar en comú la pròpia experiència personal i apostòlica per tal d’examinar, a la llum de la fe i de l’evangeli, la conducta i els compromisos dels militants o membres del corresponent grup de revisió de vida, sota l’assistència d’un consiliari com a representant oficial de l’Església, i per orientar millor llur activitat futura.
Entre els sistemes concrets més emprats en la revisió de vida cal esmentar el de tipus d’enquesta, estructurat segons el triple aspecte de veure , de jutjar i d' actuar