Resultats de la cerca

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…

Normalment, les colleccions de trops van unides amb les de les proses, i fins i tot mesclades d’acord amb la disposició amb què els texts han d’ésser interpretats Moltes vegades els trops són inserits en els llocs corresponents dels graduals

Destinat, originàriament, a ésser intercalat entre els versets d’un salm d’ací el seu nom, sinònim de “tornada”, sovint és cantat sol, i cada festa té el seu tropari característic

Derivada de l'ambó, no sol trobar-se al presbiteri, sinó adossada a la paret o a una columna o aïllada o sostinguda per un pedestal De pedra o de fusta, sovint ha esdevingut un element d’una gran riquesa artística Als Països Catalans n'hi ha bons exemplars gòtics, entre els quals sobresurt la de la catedral de Barcelona 1396-1403, obra de fusta de Pere Sanglada, amb figures de Crist, la Mare de Déu i sants També és destacable la de la seu de Tortosa, d’un gòtic ja florit Al Renaixement sobresurten les dues de la catedral de Mallorca, magnífiques obres plateresques de l’aragonès Juan de Salas…

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima

El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée 1076-1154 i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església 1092, 1146 i 1215, respectivament d’una tal heretgia

N'hi ha dues menes un que és un text bíblic, conegut amb el nom de Sanctus , és cantat a la missa “Sant, sant, sant és el Senyor Déu de l’univers ” l’altre és una paràfrasi d’aquest “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal ” Aparegut al segle V, a Síria, aquest trisagi era referit a Crist, bé que la tradició bizantina l’aplicà a la Trinitat En sorgiren discussions, que originaren una producció literària molt abundant Conegut per totes les tradicions litúrgiques, als Països Catalans era recitat en moments de perill o de calamitats

Abans de les darreres reformes, els sacerdots només ho podien fer el dia de Nadal i el dels difunts actualment, si ho exigeixen raons pastorals, ho poden fer cada diumenge