Resultats de la cerca

Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines

Pot exigir fins el despreniment material voluntari, forma extrema anomenada generalment pobresa evangèlica , per tal com segueix els consells evangèlics i l’esperit de la primitiva comunitat de Jerusalem, descrita en el llibre dels Actes dels Apòstols Molts moviments reformistes hi han insistit i la pobresa ateny una personificació, especialment en Francesc d’Assís La vida religiosa en fa objecte d’un vot individual que pot ésser solemne amb pèrdua del dret a la propietat i de la capacitat d’adquisició o simple que implica només una subordinació d’aquests drets a la llicència…

Fill del bisbe d’Orte, Arseni, fou una de les figures més importants de la cúria romana al segle IX El 855, amb l’ajuda de Lluís II, intentà de substituir Benet III, però fracassà La seva erudició i el seu coneixement de la llengua grega el convertiren en intermediari indispensable entre el papat i l’Orient bizantí Fou conseller de Nicolau I, d’Adrià II el qual el nomenà, el 867, bibliotecari de l’església romana i de Joan VIII El 869 assistí al Concili IV de Constantinoble VIII concili ecumènic, del qual traduí les actes Escriví una Chronographia tripartita , compendi de…

Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles Garrotxa Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell 1310, entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic Bisbe de Vic 1328-45, edificà la capella del Corpus Christi de la catedral on fou enterrat i ordenà la celebració de la festa del Corpus1330 Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau espiscopal Celebrà un sínode el 1340 Posà interdicte a la ciutat de…

El terme fou creat pels deixebles de DBáñez per designar el molinisme Comprèn sobretot, bé que no pas d’una manera exclusiva, al pensament de Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàllia Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme, foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de…

Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més, nombroses ablucions i…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…

Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones…

Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars També tenien lloc…