Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Lluís Gonzaga
Cristianisme
Jesuïta.
Fill de Ferdinando Gonzaga, marquès de Castiglione A quinze anys volgué ingressar a la Companyia de Jesús, però per l’oposició del seu pare hagué d’esperar dos anys Tingué com a director Roberto Bellarmino Alimentà ideals de missioner, però morí de la pesta que li encomanaren els malalts que assistí Fou canonitzat el 1726 La seva festa se celebra el 21 de juny
Lluís Espinal i Camps
Cristianisme
Jesuïta.
Entre els anys 1944 i 1949 estudià al collegi i seminari menor de Sant Josep Roquetes, Baix Ebre, i el mateix 1949 ingressà a la Companyia de Jesús, en la qual feu els seus vots perpetus el 1951 El 1962 fou ordenat sacerdot Estudià humanitats 1951-53, filosofia 1953-56, teologia 1959-63 i s’especialitzà en cinema i televisió a l’Escola Superior de Periodisme i Mitjans Audiovisuals de la Universitat del Sagrat Cor de Milà 1964-65 L’any 1968 fou enviat a La Paz Bolívia com a missioner, on desenvolupà, a més de la seva tasca com a sacerdot, la seva faceta periodística com a crític cinematogràfic…
Rafael Oller
Cristianisme
Jesuïta.
Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita 1604, reeditada el 1621 i el 1671 Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones
Arturo Sosa Abascal
Cristianisme
Jesuïta veneçolà.
Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1977 fou ordenat sacerdot Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello 1972, estudià també teologia 1978 i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela 1994 Redactor 1977-96 i director 1979-96 de la revista SIC , i director del Centro Gumilla 1985-94, fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela 1979-85, de la qual fou superior provincial en 1996-2004…
Pasqual Agramunt
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians
Baltasar Pinyes
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de Santiago de Xile 1593
Juan Everardo Nithard
Cristianisme
Jesuïta tirolès.
Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669
Sebastià Nicolau
Cristianisme
Jesuïta (1746).
Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al collegi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant A Palma regentà una càtedra de filosofia al collegi de Monti-sion foren populars les seves Theses de universa philosophia 1766 i, especialment, les seves tesis marianes 1764, que originaren violentes polèmiques El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l' Apología de Sócrates , inèdita També escriví De rebus balearicis , que s’ha perdut
Petrus Canisius
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Holandès de naixença el seu nom d’origen era Pieter Kanijs fou educat a Colònia i entrà a la Companyia de Jesús el 1543 La seva amistat amb l’emperador Carles V li donà l’oportunitat d’intervenir en els colloquis de Worms 1557 i en la dieta d’Augsburg 1559 ha estat considerat un dels principals portaveus del catolicisme enfront del protestantisme Prengué part en el concili de Trento El seu catecisme, Summa Doctrinae Christianae 1555-58, tingué una gran difusió Canonitzat el 1925 és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Pere Canisi
Edmund Campion
Cristianisme
Jesuïta anglès.
Educat a Oxford, es reconcilià amb l’Església Catòlica i entrà a la Companyia de Jesús a Roma 1573 Acompanyà Robert Parson 1580 a la missió anglesa predicant pel centre i l’oest del país i escampant el seu tractat de les Decem Rationes Fou empresonat i executat com a traïdor Beatificat el 1886